Clam popular - Si el confinament és útil per vèncer l'epidèmia, cada cop que algú se'l salta posa en risc la salut col·lectiva. Per això aquest comentarista, que es passa el dia tancat a casa entre l'ordinador, el televisor, el balcó i algun llibre, i només surt a carregar queviures, s'emprenya en silenci amb aquells veïns espavilats que sempre tenen una excusa per airejar-se, van a comprar les coses d'una en una i obsequien el seu gos amb més hores de passeig que en tota la seva vida. Aquest pensament individual s'està convertint en un clam col·lectiu a favor d'endurir la paralització de l'activitat i prohibir-ne qualsevol que no formi part dels serveis essencials. Suposo que això ens deixaria sense neteja de l'escala fins al final de l'emergència, per esmentar un petit efecte domèstic, i en el pla general incrementaria sensiblement la factura del tràngol per a les arques públiques -subsidis per als aturats, ajudes a les empreses-, però l'opinió ciutadana es decanta cada cop més en aquesta direcció i així van recollir-ho els grups parlamentaris al debat de dimecres al Congrés. Plens poders al cap de Govern, però exigència de clausura total. Els experts no es posen d'acord sobre els avantatges de la mesura, però la sensibilitat popular està clarament decantada. Com més trigui Pedro Sánchez a moure el timó, més semblarà que ha anat a remolc. (De fet, passi el que passi li diran que ha anat tard).

Calendari - Com que poden passar més de deu dies entre contagi i diagnòstic, els darrers positius van encomanar-se abans del confinament. Els que vinguin ara seran de l'etapa confinada, però no s'estranyin si no baixa la corba, ja que cada cop es faran més proves (si arriben testos que funcionin).

Defensa o atac - Paralitzar és una mesura defensiva, reorientar és una mesura proactiva. Com ara que fàbriques d'altres productes elaborin els materials sanitaris dels que manquen als hospitals i no arriben de fora en prou quantitat o qualitat. Està bé que grups de voluntaris cusin mascaretes, però és més eficaç que ho faci la indústria en lloc d'aturar-se i prou.

Nova normalitat - Si això va per llarg -i sembla que hi va, amb enduriment o sense, o no haurien suspès la Patum, prevista la primera quinzena de juny- caldrà pensar en com ens organitzem per normalitzar l'excepcionalitat. Caldrà establir com es combina la minimització del contacte social amb la prestació de serveis que no són essencials cada dia, però que tampoc no poden esperar tres mesos.

Excepció catalana - Tots els partits de l'oposició van donar un suport crític al Govern espanyol en la pròrroga de l'estat d'alarma excepte l'independentisme català, que s'abstingué perquè no s'han atès les demandes de la Generalitat. De fet, ningú no s'hi va fixar gaire, perquè no venia dels seus vots, però quan s'acabi tot plegat, el pes d'aquesta votació farà més difícil anar a vendre un projecte de diàleg, no ja amb Quim Torra, sinó amb la molt pragmàtica Esquerra. En lloc d'això, sonen i sonaran tambors a favor de la gran entesa transversal de «salvació nacional» per aprovar i aplicar els pressupostos del 2021 (el virus ha avortat els del 2020), que seran fills de l'excepcionalitat i orientats a la reconstrucció. El debat polític anterior a la crisi era sobre el repartiment social de la recuperada prosperitat i la mà estesa en la qüestió catalana; el debat posterior al confinament potser se centrarà en la guerra contra la recessió, «prietas las filas».