Les emissions de CO2 són un clar indicatiu del ritme de desenvolupament econòmic mundial, basat en el creixement infinit, l'espoli de béns naturals i la crema de combustibles fòssils. En el context d'emergència climàtica actual, tota estratègia d'adaptació o mitigació dels seus efectes passa necessàriament per la reducció dràstica d'aquest i altres gasos.
De la mà de l'Observatori Crític del Canvi Climàtic, l'aturada general que suposa la Covid-19 farà reduir les emissions de CO2 globals entre el 0,2 i 1,2%. En la lluita contra l'emergència climàtica, l'ONU demana reduccions del 7,6%. Aquesta xifra ens ajuda a entendre la magnitud del repte que tenim en un futur proper. La davallada del consum a escala global, que provocarà trencaments a les cadenes de producció i limitarà els transports de mercaderies i persones, són els factors que expliquen l'efecte del coronavirus en relació amb la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El que estem vivint avui, salvant totes les distàncies, és un bon assaig del decreixement que ens espera en un futur més aviat proper. Més d'hora que tard viurem amb menys materials, energia i aigua disponible. L'esgotament dels recursos naturals i el canvi climàtic s'encarregaran que tinguem un estil de vida material molt més senzill. Aquesta transformació vindrà forçada pel mateix planeta, que aviat no podrà suportar els nivells de producció i consum que imposa el capitalisme global. El decreixement que ens espera, amb l'objectiu d'equilibrar la relació entre la humanitat i la naturalesa, haurà d'estar sota el paraigua d'un nou model econòmic que faciliti una transició industrial, energètica, comercial i alimentària que respongui a les necessitats reals i esdevingui compatible amb la vida i els límits planetaris. Ras i curt: cal començar a pensar en trencar l'hegemonia del capitalisme globalitzat per fer front a qualsevol crisi humanitària, des del coronavirus fins a l'emergència climàtica. És moment de posar en valor l'economia al servei de les persones, i no viceversa. I cal posar-ho en pràctica a tots els àmbits: des de l'abastiment alimentari, allò individual que podem fer cadascuna de nosaltres, comprant a les productores del territori, fins al graó més alt: un sector públic valent que s'atreveixi a canviar les regles del joc capitalista. Cal una administració pública cogestionada amb comunitats de treballadors de l'economia social i solidària, amb el mercat cooperativista que treballa per al comú i per a la satisfacció de les necessitats, deixant de banda el lucre empresarial.
