El confinament de la Conca d'Òdena en particular i el de Catalunya en general enfronta des de fa dies la Generalitat i el Govern espanyol, que es resisteix a endurir el tancament d'activitats. Certament, té molt sentit que s'imposi un confinament més estricte en un territori molt més afectat, sigui la conca o sigui tot Catalunya o Madrid. Però els arguments que hi ha sobre la taula es redueixen a corbes de transmissió de l'epidèmia i vaticinis hipotètics de col·lapse hospitalari. Una decisió com la d'estrènyer o no estrènyer la corda que lliga ara mateix ciutadans i empreses hauria de contenir molts més arguments. En política, les grans decisions han de ser equilibrades. La qüestió no és només què és millor en abstracte, sinó quins balanços de costos i beneficis tenen les decisions. Per tant, hauríem de respondre preguntes com ara: quanta gent més s'aturaria, realment, si només funcionen els serveis bàsics, que no es poden deslligar de la llarga cadena productiva que els fa possibles? Quina disminució de la transmissió podria suposar això? I per contra: quin increment suposaria en l'impacte econòmic? Sense saber tot això, no hi ha un debat real, sinó un xoc de pressuposicions.
