Aquests dies, marcats pel coronavirus, vivim un estat emocional que ens fa adonar de la fragilitat de l'ésser humà i és en aquest cinquè diumenge de quaresma que es llegeix l'evangeli de la Resurrecció de Llàtzer (Jo 11,1-45), on vida i mort, mort i vida, formen un tot; ambdues lligades intrínsecament entre si. I aquests dies confinats a casa, sentint els mitjans de comunicació, som més conscients que un virus maligne està fent estralls d'infecció i mort a molts indrets llunyans i propers.
La mort física, ho vulguem o no, tots l'hem experimentat en persones estimades amb qui hem conviscut, treballat o relacionat -encara que no sigui per la Covid-19. El dolor de la pèrdua ens fa exclamar: «Per què, Senyor? Per què no feies alguna cosa per poder-los continuar tenint entre nosaltres?». Com Marta ens queixem: «Si haguessis estat aquí, no hauria mort!». I Jesús contesta: «Creus? Jo soc la resurrecció i la vida». Amb el temps copsem que aquests éssers estimats estan vivint en plenitud i que sempre seran vius per a nosaltres.
Per altra banda, podem trobar morts vivents. Són persones sense sentit, sense esperança, decaigudes, engolides per circumstàncies adverses o equivocades que els han portat a ser víctimes o botxins socials. Hi ha qui viu situacions de guerres, fam, pobresa, malaltia, marginació... hi ha qui ha caigut en cercle de drogues, els que empren violència, els que s'ofeguen per situacions difícils... Familiars i amics que els estimen no saben com actuar. En aquest text, Jesús diu: «On l'heu posat?». Marta respon: «Ja fa quatre dies i deu fer fortor», que és com dir, no hi ha res a fer. Jesús el vol veure. La seva autoritat el fa ressuscitar, li diu: «Surt, Llàtzer» i continua: «Traieu-li les venes, doneu-li menjar», que és com dir: lluiteu, escolteu, cerqueu persones o institucions que puguin ajudar, sigueu ferms, davant coaccions no cediu... Tornar-los la vida és fer-los descobrir un nou alè d'estar al món, de valorar-se i valorar als altres. Si escoltem persones que han passat per aquests calvaris i se n'han sortit ens donen un exemple de superació extraordinari. Com la solidaritat sorgida aquests dies pels voluntaris perquè la gent gran i els pobres no quedin desatesos. Com el personal sanitari que fa mans i mànigues per lluitar contra aquesta pandèmia. Com els malalts que es recuperen...
Com a creients crec que, com Llàtzer, també podem ressuscitar i, confiant en Jesús, podem ser vida i cercar resurrecció per als qui ho necessiten.
