Diuen que els peixos han tornat a les aigües de Venècia i que l'aire de les grans ciutats és més pur. Van veure caminar un grup de porcs senglars pel Passeig del Riu de Manresa tan tranquils. Segurament al mar no hi han anat a parar tants plàstics, ni tanta brutícia als boscos. Hi ha qui potser definirà aquesta pandèmia com un càstig diví, com una revolta del planeta Terra contra l'espècie més destructora, la que li està infringint més mal. Hi ha qui ho veu com el yang del yin del «ho veig, ho vull, de l'aquí i ara». Es diuen moltes coses i segur que no totes són certes. Jo ho llegeixo com una oportunitat per pensar i, quan tornem, per procurar fer-ho bastant millor.