Efectivament, suposo que amb el pas del temps sabrem -o no del tot, si no interessa- com s'ha originat aquesta gran crisi global fruit de la ràpida expansió del nou virus, batejat com a SARS-CoV-2. Com tothom, tinc molts dubtes. No soc pas un fan d'explicar-ho tot a partir de les teories conspiratives. Ni tampoc dic que això sigui un cas de guerra biològica, però hi ha diversos elements d'aquesta emergència que em fan arrufar el nas i, en qualsevol cas, sí que a partir d'aquest maleït brot s'esdevindrà un nou ordre geopolític d'àmbit mundial. Els poders a l'ombra, de la qual els dirigents polítics són uns simples figurants a sou, ho aprofitaran, de ben segur. Per primera vegada s'ha assajat la possibilitat d'aturar en sec l'economia mundial en un determinat nivell productiu, no pas el que correspon als grans monopolis, és clar. I s'ha comprovat, amb èxit, que la societat de consum i l'equilibri socioeconòmic en el qual estem abocats són molt fràgils; tant, que només en una sola setmana d'inactivitat forçosa tot s'ha ensorrat com un vulgar castell de cartes. No disposem, després d'una dècada llarga de crisi induïda, d'estalvis que ens permetin tenir marge de maniobra i capacitat de recuperació ràpida. Europa ha fallat estrepitosament i no ha establert ni protocols d'actuació ni ha facilitat el material adient i ho deixat tot en mans dels estats. I l'estat com a concepte no té ni prou recursos ni idees per aturar el cop i reconduir la situació. A més, l'espanyol, acostumat a polítiques erràtiques i clientelistes, ha llençat els diners a cabassos, ha permès el frau fiscal a gran escala i s'ha quedat sense reserves pròpies. En un atac de pànic només se'ls ha ocorregut centralitzar el desgovern i fer un postureig de força amb uns militars que es morien de ganes de tenir protagonisme mediàtic i aprofitar l'avinentesa per parlar, de nou, d'unitat. És el mantra i el remei que ho cura tot!

No crec que sigui exagerat creure que som davant d'un experiment per veure com reacciona la societat en un escenari d'incertesa i pànic, dins d'un context global i hiperconnectat. No vull pas menystenir la bona feina del nostre personal sanitari, però em demano si, encara que es confini tothom, això es pot aturar realment. Potser la llei biològica del més fort s'imposarà igualment. Si és així, possiblement hauria estat més assenyat destinar més mitjans a la medicina, fer tests massius per identificar i curar els malalts, bloquejar només les àrees més contaminades, protegir els col·lectius de més risc i que la societat anés funcionant encara que fos a un ritme més baix i amb precaucions. Segurament seria més sostenible. I la natura ja ens posarà a lloc. Tot això s'hauria d'haver plantejat dies abans i amb serenitat i transparència, com han fet alguns països més ben organitzats. Ara mateix la situació ja es troba descontrolada i es fa difícil saber què fer, sobretot si tenim limitada, per altra banda, la capacitat de decisió autònoma.

Em sap greu -i crec que no soc pas l'únic- pensar que aquest panorama ens porta indefectiblement a recuperar el llibre, esdevingut clàssic, de l'escriptor George Orwell: 1984, publicat per primera vegada l'any 1949, reeditat constantment en moltes llengües. En la nostra, avui es pot trobar al catàleg d'Edicions 62. L'obra retrata una societat on tot és controlat pel poder i, manipulant la informació que es subministra a la gent, es practica la vigilància col·lectiva. Avui, doncs, ja hem arribat a un escenari semblant, disfressat, això sí, de demòcrata. Una bona jugada!

Caldrà estar, per tant, atents que el paisatge que ens quedi després d'aquest desastre -dissenyat o espontani, tant se val!- no ens faci perdre llibertat i sentit crític. I que n'aprofitem la lliçó d'haver vist que aquesta globalització frenètica de l'economia és massa perillosa. Pot haver anat bé a uns quants, però ha estat letal per a la majoria.