Seguim, emprenyats i desmoralitzats, governats per polítics irresponsables plens de caspa militar i amb el suport d'una monarquia decadent, però, segons ells, tot en ordre dins el camp de batalla contra la Covid-19 . Amb aquest panorama no és d'estranyar que els científics es quedin sense paraules, farts de no ser escoltats; i la ciutadania sense moral, cansada de tant llenguatge bel·licista desenfrenat. Tanta medalla de llautó televisada i patiran la humiliació més gran de la història, ja no podran dir mai més allò de «más se perdió en Cuba»; la inoperància d'un país que ha tardat deu dies a reunir sis científics -el mateix que van tardar a la Xina per construir un macrohospital- per posar-los sota els efectes devastadors del televisiu i popularment conegut com Don Simón, supera els límits del descrèdit i el ridícul universal.

És cert que el que estem vivint està traient el millor de les persones, les úniques mereixedores del mèrit de subsistir al despropòsit, tant com que també ens mostra una societat de monstres, gens anònima, que no tenen cap vergonya a posar públicament els seus interessos econòmics per damunt del respecte a la vida humana. La patronal catalana ja s'ha retratat manifestant que no veu proporcional el confinament total, tots coneixem històries de barbàrie moral: tinc un company que treballa en un call center a Barcelona per nou-cents euros mensuals, amb membres de la plantilla infectats, compartint espai i material de treball, que han rebut l'oferta d'una prima del deu per cent del sou si renuncien al teletreball; a una amiga responsable administrativa d'una empresa bagenca que ja ha tramitat un ERTO, la segueixen obligant a anar a treballar sota amenaça de perdre el lloc si no contribueix a mantenir el que serà un negoci rodó per a l'empresari, que obtindrà uns beneficis nets de l'Estat directes a la seva butxaca.

Les activitats delictives no sempre tenen els carrers com a escenari, la pandèmia provoca el ressorgiment de monstres de despatx que fan molta més por que els de les pel·lícules de la Disney, que actuen sense cap mena de mirament ni ètica per esprémer encara més una població inquieta pel futur, preocupada perquè després del desastre allò que quedi no sigui la força solidària de la gent, sinó el retrocés d'uns drets que han molestat històricament als egòlatres prepotents mancats d'escrúpols.

Quan girem full, a més de recordar els morts caldrà descobrir oportunitats, dissenyar nous esquemes de societat per desemmascarar flagrants abusos d'autoritat, donar suport a governs de persones capaces de pensar i respectar. Deixar de tenir tanta por a la intel·ligència artificial quan el que fa tremolar de debò és la manca d'intel·ligència natural, la que els manca als monstres que amb la seva actuació escabrosa estan deixant de ser anònims.