Fa dues setmanes, si sentíem nostàlgia era d'una vida anterior que només ens recordava, en el més voluminós dels casos, el gust d'una madalena xopa de te. Avui, és la memòria de només fa uns dies, de quan podíem relacionar-nos i caminar sense rumb ni hora de tornar a casa. De quan als telenotícies hi havia política i esports i sucessos i cartelleres culturals. Avui vivim en una bombolla de temps i espai: ahir és molt lluny i demà és una incògnita. Hem reduït l'infinit al menjador de casa i el temps a un bucle sense subjecció al calendari. En el passat vam enviar sondes a l'espai a la recerca de vida; ara el substancial és trobar el comandament de la tele en els estrets racons del sofà.