Això va dir el senyor Daniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau, en una conversa enregistrada amb el qui va ser ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. El se-nyor De Alfonso deia: «Els hem clavat una bona plantofada amb amb Ramón Bagó, els hem destrossat lel sistema sanitari, els hem acusat, els estem fotent el CTT».
Aquestes paraules, indecents i vergo-nyants, són més immorals encara en aquests moments, quan el sistema sanitari (metges, infermeres, farmacèutics, investigadors, auxiliars d'infermeria i de farmàcia, personal administratiu i de neteja dels hospitals) estan treballant heroicament, fins al punt que alguns d'ells, pel seu treball, han quedat contagiats per Covid-19.
Destrossar el sistema sanitari, és a dir, asfixiar la sanitat catalana, és atacar el país en el seu àmbit més fonamental, ja que és atacar l'atenció a la gent més vulnerable de la societat com són els malalts i els ancians.
La grandesa d'un país està en l'atenció que l'Administració fa a les persones més fràgils. Per això les declaracions del se-nyor De Alfonso són, no només antievangèliques, sinó del tot inhumanes.
En aquests moments tan durs per a la sanitat, ¿amb quina cara pot mirar el se-nyor De Alfonso als malalts de Covid-19? Si el senyor De Alfonso es vanagloriava d'haver «destrossat el sistema sanitari», ¿com veu el sacrifici que està fent l'estament sanitari, en situacions dramàtiques? ¿Què diria el senyor De Alfonso a les persones que han perdut un ésser estimat i que en molts casos ni tan sols han pogut acomiadar-se d'ells?
Jesús de Natzaret ens va ensenyar a ser sol·lícits amb els qui sofreixen. No a ser insensibles, ni indiferents amb els malalts i amb tots els qui ho passen malament. Per això les paraules del senyor De Alfonso (que el perseguiran tota la seva vida) s'assemblen a la indiferència del ric de la paràbola (Lc 16:19-31), que, insensible al dolor del seu proïsme, ignorava el pobre nafrat ajagut al seu costat.
L'actitud del tot inhumana del senyor De Alfonso contrasta amb la generositat dels professionals de la sanitat i de tants altres homes i dones que, en aquests moments tan durs, ens són exemples de fraternitat. Una d'aquestes persones que creuen que el nostre món millorarà tot estimant-nos ha estat un mossèn italià de la diòcesi de Bèrgam, Giuseppe Berardelli, ingressat a l'hospital pel coronavirus. Davant l'escassetat de respiradors, la gent de la seva parròquia li'n va comprar un. Però aquest mossèn de 72 anys va morir a l'hospital de Lovere, després que renunciés al respirador que li havien portat, perquè el pogués aprofitar un malalt més jove.
La generositat d'aquest mossèn i de tots els professionals de la sanitat contrasta amb la mesquinesa del senyor De Alfonso (que tant de bo no hagi de ser hospitalitzat, perquè es penedirà de les seves paraules), que, miserablement, es vanagloriava de destrossar el nostre sistema sanitari.
