En aquest moment, el Regne Unit i els Estats Units no tenen ni idea de quants casos tenen. Només sabem que la xifra oficial no és correcta, i la veritable està en les desenes de milers de casos. Això ha succeït perquè no estem fent anàlisi i no estem rastrejant.
Amb unes poques setmanes més, podríem posar en ordre la nostra situació de prova i començar a avaluar-los tots. Amb aquesta informació, finalment sabríem el veritable abast d'aquest problema, on hem de ser més agressius i quines comunitats són segures per ser alliberades d'un bloqueig.
Els nous mètodes d'anàlisi podrien accelerar les proves i reduir considerablement els costos. També podríem establir una operació de rastreig com les que tenen a la Xina o altres països d'Àsia Oriental, per identificar totes les persones que van estar en contacte amb les persones malaltes i posar-les en quarantena.
Això ens donaria una gran quantitat de coneixements per divulgar més endavant les nostres mesures de distanciament social: si sabem on és el virus, només ens hem de centrar en aquests col·lectius. Això no és ciència espacial: és com els països d'Àsia Oriental han pogut controlar aquest brot.
