Corren temps de crisi, sempre n'hi ha de crisis més o menys intenses, uns cops en uns àmbits i a voltes en altres. Ara la més greu, o almenys la que més ens afecta de manera directa i personal, de manera global i important, és la sanitària.

La Covid-19 ho està canviant pràcticament tot: l'economia mundial, la producció industrial i, passant per molts altres nivells, està canviant la convivència social, el nostre dia a dia personal i fins i tot les nostres estructures de pensament, la nostra escala de valors, les nostres prioritats d'actuació immediata.

Ho veiem en les notícies dels mitjans de comunicació. Des de fàbriques que canvien les seves cadenes de producció per fabricar respiradors fins a voluntàries per cosir mascaretes passant per molts altres que treballen perquè no falti res tant als sanitaris que cuiden els malalts com als que estem confinats a casa per evitar que hi hagi contagis i, per tant, massa malats.

Ara ens adonem que moltes de les actituds socials col·lectives del viure el dia a dia no apuntaven a la cura de les persones? No és el bé de les persones -totes- el que hauria de ser l'objectiu final de tota activitat humana?

Jesús passà per la vida procurant el bé de les persones alleugerint el dolor i el sofriment de les que anava trobant al llarg dels camins de Palestina. En fer-ho, va topar amb les estructures del seu temps i aquest enfrontament el portà a la passió i a la mort. Va mantenir la seva línia d'acció fins a les últimes conseqüències.

El sofriment forma part de la vida de les comunitats humanes. I a voltes, com que no ens toca prou de prop, passem -que es diu ara- i actuem de manera egoista, deixant de banda altres necessitats i mirant-nos massa el propi melic. Fem, com diu la dita, «no pensem en santa Bàrbara fins que trona».

En nosaltres -en les nostres societats- sembla que el procés que es fa és en sentit invers del camí que feu Jesús: és la mort de conciutadans nostres, potser familiars, veïns o amics; és el sofriment -passió- dels estaments que es cuiden que tot vagi funcionant: sanitaris, transportistes, pagesos, botiguers i empleats de supermercats, serveis de protecció civil, guàrdies municipals i de trànsit, recollides de brossa..., que fa que prenguem consciència i ens decidim a pensar més en els altres, a canviar i a actuar en conseqüència.

Potser seria bo preguntar-nos, aquest canvi que la Covid-19 està provocant en les actituds i comportaments respecte als altres serà un canvi transitori i tornarem a fer el mateix? O n'aprendrem una mica i a partir d'ara sabrem actuar més pensant en el bé de les persones, el que en diem bé comú?

Ja fa temps que ho sabem però sembla que ho havíem oblidat, o potser ho teníem al fons del calaix. No és qüestió de creients o no creients, és per a tots els humans.

Si us plau, posem-ho més en pràctica!