Ho avançavem ahir: el dia de fer les abraçades pendents encara trigarà a arribar. L'estat d'alarma es prorrogarà de quinze en quinze dies fins que el govern de Pedro Sánchez pensi que ja n'hi ha prou. La «desescalada» serà «dura», diu. En acabat, uns altres pactes de la Moncloa? Ves a saber què passarà d'aquí al final d'aquesta «desescalada» de durada incerta.
Desorientats -Ningú no sap què passarà perquè ningú no sap què passa exactament. No hi ha dades fiables sobre l'extensió dels contagis, ni per tant sobre la ràtio de propagació i el grau d'immunització. Sense aquestes dades no es pot avaluar la probabilitat d'un nou brot si es relaxen les mesures de distanciament social, ni la gravetat que tindria. Tampoc no sabem si som lluny o a prop d'una vacuna o d'un tractament que guareixi els infectats al primer símptoma. Ignorem fins on arribarà l'epidèmia als Estats Units, al Regne Unit o fins i tot a Alemanya, ni si assaltarà Àfrica i, en cas afirmatiu, si provocarà un èxode en massa que truqui a la porta blindada d'Europa. No sabem res, i fer pronòstics sobre la marxa de l'economia des d'aquesta ignorància sanitària mundial és tan difícil que cada expert, cada institut, cada universitat, dibuixa els seus escenaris i no s'assemblen entre ells. Segons qui t'ho diu, la recessió i la represa tindran forma de V, de W, d'U, de L (baixar de cop i quedar-se a baix)... Tants caps, tants barrets. Em sembla que s'atribueix a Napoleó la dita que un dels seus mariscals coneixia l'estratègia correcta per guanyar una batalla, però no sabia quin d'ells. No m'agradaria ser a la pell de cap governant dels que prenen decisions efectives. Els ciutadans perceben el desconcert i el transformen en pessimisme demoscòpic mentre la reclusió contribueix a enfosquir els pensaments. Que els governs canviïn d'idea cada dos per tres no tranquil·litza gaire, perquè demostra fins a quin punt són ells els primers desorientats.
Vaques magres -La lluita contra l'epidèmia i l'actuació contra la crisi, tant si és preventiva com pal·liativa, consumirà recursos pressupostaris que s'haurien destinat a altres despeses i inversions. Els ajuntaments, cargolats durant anys per draconians imposicions de l'Estat, es disposaven a recuperar el temps perdut i treure el ventre de pena en matèria d'obres i inauguracions, però ara no és gens segur que puguin dur-les a terme. Existeix el perill que tornin a minvar els ingressos propis, les transferències de l'Estat i la Generalitat i la disposició del sector privat a la signatura de convenis d'actuació concertada. Si es compleixen els escenaris pessimistes dels experts, per als alcaldes serà una mena de malson: tot just sortir d'un pou, cauran de cap en un altre.
Inconsciència -Donald Trump fa el valent i no es posa la mascareta. Vol projectar la imatge pel·liculera del general temerari que encapçala la càrrega de la cavalleria sense por a les bales enemigues. Però la seva actitud no és valentia sinó inconsciència. La principal funció de la mascareta no és protegir la teva salut sinó la dels altres. Tothom pot ser transmissor del virus sense saber-ho, i si ho és, el tros de roba a la cara impedeix que el vagi escampant. Si no ho és, l'ajudarà que no se'n torni. I no fa gaire nosa (una mica, sí).
Superglú -Per quan tornin a obrir les botigues en general he de fer llista de les coses que he de tenir sempre a casa, sense refiar-me que les puc baixar a comprar al basar xinès de la cantonada. Per exemple, superglú.
