El baró de Maldà, Rafael d'Amat i de Cortada, al seu dietari Calaix de Sastre, explica que passava per Berga els anys de la guerra contra Napoleó. L'1 de juny del 1809, consigna que s'han celebrat les festes del Corpus solemnement a les tres esglésies (Sant Pere, Sant Francesc i Sant Joan), al 4 del mateix més anota que a Berga també tenen gegants, però «... com malalts -i tots ja en son modo malalts de cos, d'esperit, i també de pecúnia-, no han eixit a ballar, corrent los carrers de Berga, en prova que no anaren al davant de la processó del Corpus de la parròquia ni els cavalls cotoners ni el Patum, que aquí ne diuen d'un gran Tabal, reservant-se tota esta bulla per lo temps se sosiego i tranquil·litat?». Tampoc es van treure els elements de la Patum a la processó de l'any 1811.
Del 28 de maig del 1812, dia de Corpus, va escriure «no s'ha fet esta tarda la processó? per causa del temps, amb lo poc ploviscol que ha fet cerca de l'hora de les cinc d'eixir la processó. I sí també per no moure's alguna inquietud en la vila amb lo ja succeït ahir, després del migdia...», fa referència que el dia anterior els francesos podien haver intentat ocupar Borredà i des d'allí amenaçaven Berga; del diumenge de Corpus escriu, «A cinc hores ha quedat ja lo cel serè, proporcionant bona tarda per fer-se per la vila la processó del Corpus d'esta parròquia de sant Pere... L'haver estat tan pobre en est any dita processó, molt d'esta los gavatxos que ne són causa amb lo que ens temíem de que en la vigília de Corpus no ens fessin fugir de Berga? I des de que els tenim dintre de Catalunya no pot eixir la Patum, o el Tabal de Corpus, amb los gegants, i lo ball dels diables grocs, verds, per la vila tirant coets, ni tampoc los cavallets ni les demés diversions. I lluminàries que llavors se feien en dia de Corpus, i demés de l'Octava, que no eren los temps tempestuosos com só estos i així fora tot aquell bon humor de bulles i saraus?»
L'any 1813 Corpus va ser el 17 de juny, diu: «? s'ha fet la processó del Corpus de la parròquia, més no hi ha anat al principi la Patum, i així tampoc lo gegant i la gegantessa amb la mulassa i els cavallets, ni tampoc los diables disparant coets, corrents, com es deia antes qui hi anirien, més per massa gasto no ha èxit res de tota esta bulla. Del 20 del mateix mes diu esta tarda a cinc hores ha eixit la processó del Corpus de l'església de sant Francesc, tota així mateix com la del dia de Corpus de la parròquia. El 24 diu a quarts de cinc ? la molt lluïda processó del Corpus d'esta església de sant Joan, no vista en estos quatre anys per motiu de la revolució? havent acudit antes a la plaça lo trompeter i los quatre Jinetes militars a cavall, seguint-los la tropa d'estos cadets, com en les dos altres processons de la parròquia i sant Francesc... I en tot el dia com la pólvora tota és necessària per matar gavatxos? no s'ha oït en les processons de Corpus, los disparos d'escopetes, coets, piules com antes?».
Però l'absència de la comparseria patumaire arribava a la seva fi el 18 de juliol del 1813, després de rebre les notícies de la presa de Saragossa i la fugida dels francesos d'Osca: «? en est matí ha assistit lo Magnífic Ajuntament a l'església de Sant Francesc per cantar lo Te Deum després del solemne ofici? acompanyats, lo senyor batlle i regidors, del Patum i la Mulassa al davant allargant-hi bé lo coll, sabent algo a fantasmagòrica? en la nit, entre tota la bullícia de gent en lo pas del Patum, los diables i la mulassa tirant coets amunt i avall de la plaça de sant Joan carrer Major, corria la plausible notícia de ser-nos rendida Tortosa».
De les informacions recollides pel baró de Maldà podem assenyalar que els gegants (una parella), la mulassa (la guita grossa), els cavallets (els actuals turcs i cavallets), el tabal que li diu el Patum i els diables eren els elements festius que figuraven a les processons del dijous i diumenge de Corpus. Les penúries econòmiques, i l'escassetat de la pólvora per la guerra, foren les causes de la no sortida de la comparseria berguedana. Ara bé, quan les notícies de la guerra són favorables, el primer que fan es treure el tabal amb la mulassa -guita- i portar-la a Sant Francesc junt amb les autoritats per festejar una victòria militar i fer passades per la plaça de Sant Joan i carrer Major.
