S'anomenaven llatzerets (pel pobre Llàtzer, un leprós que apareix als evangelis) els recintes on es confinaven els malalts infecciosos a l'exterior de les ciutats. El Govern espanyol ha demanat llistes d'equipaments on es puguin aïllar els qui donin positiu quan es generalitzin els tests de coronavirus. Llatzerets del segle XXI. Els qui viuen sols se'n podran escapar. Si no és el cas, té pocs dies per divorciar-se i enviar la parella, amb els fills, a casa dels avis, per esquivar el risc de dormir al Congost.

El futur - «Moltes mesures a curt termini preses durant l'emergència es convertiran en part integral de la vida». Yuval Noah Harari, autor del best-seller Sapiens, a La Vanguardia.

Mascaretes - Ara resulta que les mascaretes sempre han sigut recomanables per a tothom. Dedueixo que fins ahir es qüestionava perquè no n'hi havia per a tothom, i ara n'hi ha més oferta per les compres a la Xina i la producció local. Per cert, les que s'han fet cosint rectangles de tela per fora i rus per dintre no deixen respirar bé.

President - A Sánchez se li ha escapat parlar de si mateix com a «president d'Espanya». Fals. És president del Govern i prou. Espanya és una monarquia i no té president de l'Estat, sinó rei o reina. Si no li agrada té dret a promoure un canvi de règim; Podem/os el seguirà, i els independentistes també.

Pactes - Sánchez ha ressuscitat els pactes de la Moncloa en veure que el 92% d'espanyols són favorables a un gran acord de reconstrucció, i un 80% estan convençuts que els polítics no en seran capaços. Però la comparació amb els acords socials i polítics del 1977 és imprecisa. Aquell any fràgil es repetia una frase de l'incert 1932: «O els demòcrates acaben amb la crisi o la crisi acaba amb la democràcia». El moment actual és un altre (oi?).

A mitges - El permís retribuït que ha paralitzat a casa seva milers de treballadors no serà pror-rogat, i la setmana que ve tornaran a desplaçar-se cada dia a la feina. Atenció al que ha dit la presidenta de la regió de París (Illa de França), Valérie Pécresse: «Res no seria pitjor que un confinament a mitges».

Triar - Els metges sempre trien. En sanitat, les necessitats són potencialment infinites i els recursos sempre limitats; per molt que els incrementin, no deixaran d'estar per sota del desitjable. Per tant, han de ser assignats. En cas de catàstrofe o d'epidèmia les decisions es tornen més dramàtiques, però els metges que decideixen ja tenen prou pressió al damunt per situar-los sota la lupa del debat ètic quan estan arremangats.

L'escorpí i la granota - Quan t'instal·les en la queixa com a resposta sistemàtica corres el risc de no saber parar. El president de la Generalitat, després d'animar la crítica preventiva al «gobierno de España» pel coronavirus, no ha trigat a repartir llenya als seus socis i alhora rivals per la qüestió de les residències. L'alcalde d'Igualada i la consellera igualadina de Salut es barallen per la xifra de morts a la ciutat. No podrien deixar-ho per a després? De veritat l'enfrontament serveix per a alguna cosa, o els supera la rivalitat entre JxCat i ERC per unes eleccions hivernades sense data?

Una dada - El 25 de març Catalunya tenia el 23% dels hospitalitzats per Covid-19 d'Espanya. Diumenge passat ja n'eren el 32%, i augmentant.