Les localitats amb una gran quantitat de segones residències estan alçant la veu contra l'arribada de forasters estacionals. És una preocupació lògica en la mesura que els forasters -per bé que també pot ser al revés- poden portar amb ells el coronavirus i un brot de contagis. A més, cal condemnar enèrgicament les actituds dels qui eludeixen el confinament obligatori que tant esforç està costant als qui el compleixen de forma responsable i cívica. Els qui se salten el tancament mereixen sancions i retret social. Tanmateix, una cosa és això i una altra perdre la mesura de les coses. A Sant Llorenç de Morunys han calculat que dels aproximadament sis-cents habitatges de segona residència n'hi ha uns setanta d'ocupats, una part per gent que s'hi va desplaçar quan encara hi havia llibertat de moviments i, per tant, no ha fet res perseguible legalment. Si aquestes són les magnituds i es poden extrapolar a la Cerdanya, estem parlant de xifres vistoses però petites i de percentatges encara més petits. Estendre la idea que els segons residents són uns irresponsables de forma generalitzada no només seria incorrecte, sinó molt injust.
