En el darrer Badant comentava una personal sensació de dificultat d'escriure en la situació, actual, d'alerta sanitària; d'escriure sense voler fer mal a ningú ni que se'm mal interpreti o no sàpiga explicar prou bé allò que vull compartir. Tot aquest introit, per intentar justificar-me abans d'hora.

Una de les paraules més escoltades i repetides és la menció a la Ciutadania. Que quedi ben clar que la formen tots i totes, i que vista la conducta de la immensa majoria en les darreres quasi quatre setmanes, cal fer esment d'un comportament, molt majoritari, cívic i solidari. Sempre hi ha un 5% d'estupidesa humana, una taxa d'error natural, que no ha entès i no vol entendre què cal fer; així donen una altra mena de teca i tema als mitjans de comunicació. La llista de persones cíviques és llarga, els dependents i caixers de botigues, farmàcies, personal de les forces de seguretat i, qui ens ho havia de dir!, l'Exercit inclòs, els polítics, uns amb millor encert que d'altres, el personal de neteja municipal... una llarga llista a la qual s'ha d'afegir els professionals dels centres sanitaris, hospitalaris, de primària, de convalescència i pal·liatius i les residències de gent gran, a aquestes darreres caldrà dedicar-hi tot un Badant.

Voldria centrar-me i badar en dos temes. El primer té relació amb tota la verborrea i relats futuristes de canvi d'actituds i conductes quan de mica en mica tornem a l'activitat? habitual. Que si serem més forts, que variarem preferències vitals, que les prioritats seran unes altres, que, al cap i a la fi, canviarem. Doncs em ve al magí que, en un termini més llarg, ens comportarem com quan anem per la car-retera i ens trobem amb un accident, primer l'efecte badoc, reduïm velocitat, badem (fet que provoca un alentiment circulatori), continuem conduint amb més prudència, tot plegat, durant quant de temps, 1 minut? O per a poca gent, 5 minuts? Perdoneu-me el que ara escriuré i la, segurament, mala comparació: l'animal que portem dins, segurament tornarà. El termini serà més llarg, la mateixa necessària reactivació de l'economia també hi ajudarà. Ja ho deia l'Enric Majó i ho recalca, sempre que pot, «va amb la bèstia», en boca d'un dels seus personatges que ha interpretat.

El segon tema fa referència als pressuposts de Salut. Soc dels que no han volgut anomenar «retallades» a la disminució pressupostària que el departament de Salut ha patit fa més d'una dècada. Els pressupostos els fan els governs. El que cada proveïdor de salut ha fet, ho ha fet o ho va fer en funció de cada situació econòmica, sí que alguns van aprofitar per posar l'economia davant del que s'espera d'ells: donar prestacions de Salut. Recordem que només en Salut Mental i Addiccions hi ha al voltant de 100 proveïdors diferents.

I the last but not the least, ara estem molt ocupats amb el pulmó, hem de començar a mirar més amunt, cap al cap, al cervell. De patiment n'hi ha per tothom, i de la capacitat de resiliència i de l'entorn i circumstàncies de cadascú afrontarem el futur. Per no dir el que la falta continuada d'aportació d'oxigen hagi impactat en les persones afectades. Comencen a sortir articles mèdics respecte a aquesta afectació. A sobre el dany moral hi ha, a vegades afegit, dany cerebral.

I cuidem-nos per poder cuidar, ànims per a tothom.