Les mortaldats a les residències d'avis estan sent l'episodi més negre de tota la crisi del coronavirus. És dramàtica la mort de qualsevol persona, però l'acumulació de víctimes en centres on els nostres avis i àvies han d'estar cuidats i segurs, i el posterior desgavell provocat per les baixes de cuidadors que han deixat desatesos centres sencers, ha mostrat la cara més amarga del tràngol que estem vivint. El departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat ha demostrat una lamentable incapacitat per reaccionar i fer-se càrrec de la situació. En molts casos, la falta de respostes de la Generalitat ha agreujat notablement el neguit amb què les famílies han viscut la situació. La decisió que es faci càrrec d'aquest àmbit el departament de Salut pot ser coherent amb el fet que el problema a les residències és sanitari, però no amaga el fracàs de Treball i Afers Socials i de tot el Govern català en general. És conegut i notori que en el sector de les residències hi ha establiments d'altíssim nivell però també d'altres de molt precaris que, necessàriament, havien de convertir-se en una bomba sanitària. No haver-ho vist venir ha estat pura miopia.