Abans del triomf de la informàtica per comprovar si una operació matemàtica era correcta o no aplicàvem «la prova del 9». Aquesta prova és un artifici matemàtic per verificar si una operació de suma resta multiplicació o divisió és errònia o no. Els nostres mestres ens la feien aplicar per comprovar la correcció o no de les operacions més elementals.
En política s'ha fet servir molt sovint aquesta expressió per confrontar idees i propostes amb els seus resultats. Recordo haver-la escoltat multitud de vegades en els debats al Parlament de Catalunya, quan la cambra catalana era el centre de la vida política del país. Un paper que ha perdut en els darrers anys, conseqüència d'un procés que ha volgut canviar les regles de joc i vulnerar el que entre tots havíem construït. Però torno al tema.
Durant molts anys, i molt especialment en els anys de procés, s'ha volgut vendre la idea que Catalunya per ella sola funcionaria molt millor que integrada dintre d'Espanya. En els partits independentistes hi ha una clara prepotència i un menyspreu respecte al funcionament de l'Estat. De fet, en tot moment es procura elogiar qualsevol decisió del Govern català i denigrar totes les decisions del Govern central, cosa que ocupa especialment els òrgans de propaganda de la Generalitat com TV3, Catalunya Radio i altres mitjans privats generosament subvencions pel nostre Govern.
Però per això existeix la prova del 9, encara que estiguem en el món de les noves tecnologies. Si mirem la gestió de la crisi i els seus temps anteriors veurem com els errors han estat constants i han portat a una gestió clarament deficient.
En primer lloc, els problemes sempre tenen uns orígens, unes causes, i aquí hem de buscar les causes de la precarietat de la Sanitat pública en les retallades que el govern Mas va aplicar al principi de l'anterior crisi, passant per davant de la resta d'institucions de l'Estat. Retallades tan fortes com per causar desequilibris importants en tots els nivells de la Sanitat, fins al punt de perdre milers de professionals que varen anar a buscar millors condicions en altres territoris de l'Estat o a l'estranger. Segons informes dels anys 2015 i 2018, avui falten 11.000 professionals entre metges i infermeres per tenir les plantilles degudament cobertes.
En segon lloc, la manca d'austeritat i el mal funcionament de l'administració de la Generalitat ens ha portat a un deute de vuitanta mil milions d'euros, que equival que cada català tingui un deute de deu mil quatre-cents euros. Aquesta llosa suposa la pèrdua de capacitat creditícia per fer front a despeses immediates i essencials. La dependència de l'Estat és total i absoluta. No per culpa de l'Estat sinó per mala gestió pròpia.
En tercer lloc, en aquesta crisi s'ha fet palesa la manca de lideratge polític, traduït en una constant victimització respecte a les decisions del Govern central. Ara era el moment de plantar cara i demostrar bona gestió, eficiència i immediatesa. Un govern demostra la seva vàlua quan, davant de grans reptes, els sap encarar i resoldre. No serveix de res queixar-se, lamentar-se i culpar els altres de les deficiències pròpies.
La prova del 9 d'aquesta crisi és que el Govern català no ha estat a l'alçada de les circumstàncies i a cada pas ha hagut de criticar el Govern central, en comptes de situar-se al seu costat i fer front, en perfecta coordinació i cooperació, a les dificultats de lluitar contra la pandèmia. No serveix de res la crítica i encara menys posar pals a les rodes a l'oferta d'ajuda i cooperació del Govern central. Al contrari, és totalment rebutjable en la situació en què ens trobem tots plegats. D'aquí que el Govern català, i amb ell els partits independentistes, hagin perdut la gran ocasió de demostrar agilitat, bona gestió i perfecta sintonia per encarar la resolució dels problemes causats per la pandèmia. En comptes d'això, hem vist enfrontaments i desacords constants entre uns i altres amb un president perdut en batalletes inútils. En definitiva, no han passat la prova del 9.
