La Maria Carme fou per a mi un gran referent. Recordo que quan, de petits, anàvem a la biblioteca del meu poble, Sant Vicenç de Castellet, la Maria Carme ens demanava que ensenyéssim les mans. Era per veure si estaven prou netes! Ens explicava que els llibres eren uns objectes fràgils i molt valuosos i que calia tenir-ne molta cura. Així vam comprendre que calia respectar i estimar el llibres i, per tant, la cultura. El destí em va dur a fer estudis lluny de Sant Vicenç, però sempre vaig conservar una gran amistat amb ella. Quan, al cap de dotze anys, em vaig establir de nou a Catalunya, sempre que em demanava que participés en algun acte a la seva estimada biblioteca, ho acceptava encantat i honorat. L'any 1987 va tenir la iniciativa de presentar-me, sense el meu coneixement, al Premi Bages de Cultura i, no sé si merescudament, me'l van atorgar. El fet que hagués estat ella qui va presentar la meva candidatura va fer que la meva alegria pel premi fos encara més gran. Estimada Maria Carme, amb aquestes ratlles et torno a donar les gràcies. No t'oblidaré mai.
