Crec que tots seguim pensant en les víctimes del masclisme, de les violències, dels assetjaments, dels assassinats... I ara, confinades, els seus riscos es multipliquen exponencialment.

Què no els tocara de sofrir i d'aguantar? Les dificultats de les víctimes, ara, són extremadament difícils. Aïllades amb els presumptes delinqüents, no poden aconseguir fàcilment l'ajuda de familiars, amics o professionals.

Per poder pal·liar una mica la situació, l'Institut Català de les Dones i Mossos d'Esquadra han demanat als establiments que estan operatius -Col·legi de Farmacèutics, gremis de flequeres, d'estanquers, supermercats, autoserveis d'alimentació i menudistes de fruites i hortalisses- que, en aquests dies de confinament, col·laborin amb la campanya «Establiment segur contra la violència masclista».

Els establiments que s'hi han sumat han de posar en lloc visible un cartell amb el missatge: «Establiment segur contra la violència masclista».

I va adreçat a totes aquelles dones que, durant aquests dies, puguin percebre que casa seva deixa de ser un lloc segur per a ella o per als seus fills i filles.

I com que elles estaran subjugades a la constant vigilància dels presumptes agressors, seran els establiments els que trucaran per elles al número 900 900 120 -per ser assessorades per professionals de l'advocacia, psicologia i atenció social- o al 112, en cas d'emergència.

Es vol estar al costat de les possibles víctimes i per això el lema és: #NoEstàsSola#JoActuo.

Els col·laboradors poden descarregar-se els missatges del web dones.gencat.cat i tenen al seu abast diverses versions en català, castellà, francès, anglès, rus i àrab.

La campanya també ha demanat a familiars, amics i veïns que estiguin pendents dels possibles casos. I s'ha contactat amb les diferents xarxes socials perquè col·laborin en la divulgació.

Tot és poc.

Les trucades per violència masclista han augmentat un 34% durant el confinament. Entre el 16 i el 24 de març el servei va atendre gairebé 300 trucades, una mitjana diària d'unes 40, quan el nivell sol estar en 25.

Si les persones que només estem confinades ja ho tenim difícil, cal imaginar l'infern que poden estar passant totes les dones que, potser en pocs metres, estan obligades a compartir-los amb els seus presumptes botxins. Dones i canalla. Botxins que, a més a més, les controlaran fins i tot quan es tanquin al lavabo. Si els ho permeten.

La por, el patiment, les seqüeles psicològiques seran inesbor-rables. I tota dona i criatura que hagi de suportar-ho, sense tenir-ne cap culpa, s'enfrontarà a una vida molt més dura del que, en cas de poder tenir controlats aquests individus, haurien pogut tenir.

I és que ningú no mereix haver de sofrir violència de parelles, pares, coneguts, veïns, companys... Urgeixen moltes més lleis i molt més dures que protegeixin molt més les víctimes.