No soc epidemiòleg ni res que s'hi assembli. Estic fent un curs accelerat i desorganitzat a còpia de llegir i escoltar Trilla, Mitjà, Porta, Massip, etcètera. No cal dir que en sortiré pitjor que hi he entrat, saturat de coneixements incomplets i inconnexos. I això em fa molta vergonya, perquè els diaris són plens d'articulistes que s'han tret la carrera en dos dies i ja estan en condicions de saber el que convé i d'aconsellar els governs sobre el recte camí.

Molts que fa un mes no distingien un coronavirus de la corona del tortell de Reis i confonien la taxa reproductiva amb un impost sobre la fecunditat, ara estan en condicions de predicar si una determinada mesura provocarà milers de morts o salvarà milers de vides. Quina enveja que em provoca la seva saviesa! Si us plau, quan s'acabi tot això -si s'acaba-, que em diguin quina és la universitat capaç d'obrar tals meravelles formatives.

És clar que pot haver-hi una altra explicació. Podria ser que una part d'aquests articulistes d'idees clares i receptes fermament sostingudes no es basin en el seu propi criteri científic d'epidemiòlegs accelerats, sinó que segueixin el de veritables epidemiòlegs amb molts anys de formació i experiència i amb accés a un gran nombre de dades i d'informes de tot el planeta.

Però, com ja hem comentat altres vegades, tants experts, tants barrets. No és estrany quan ens enfrontem a un virus nou que tot just es comença a saber com actua. Llavors, com pot saber un articulista a quin expert s'ha d'adherir per tal de replicar les seves opinions, assumint-les com a pròpies, i defensar-les fins i tot amb més fermesa que l'especialista mateix?

La resposta és: «Els meus». Hi ha polítics que prenen determinades decisions, o les exigeix als altres, i busquen experts que hi estiguin d'acord per defensar-les. I hi ha polítics que decideixen o exigeixen justament el contrari, i també busquen experts que els justifiquin. Situada la qüestió en aquests termes, la feina és fàcil. Primer, miro què estan dient «els meus». Després em llegeixo el que diuen els experts que hi estan d'acord. I finalment publico un article d'allò més científic basat en les opinions d'aquells experts que estan d'acord amb «els meus».

És així com desenes d'articulistes independentistes han elevat Oriol Mitjà a la categoria d'oracle perquè defensa el mateix que Quim Torra i el contrari que el Govern central i centralista. I és així com desenes d'articulistes que no poden veure l'independentisme ni en pintura s'han afanyat a buscar experts que prediquin el contrari i desacreditin el guru de Palau.

En aquesta batalla -com si no en tinguéssim prou amb l'altra, la de veritat contra la malaltia, i la que vindrà contra la crisi- polítics i articulistes mostren una seguretat que els mateixos experts no gosen. Pel que sé, que no és gaire, el bon científic sempre dubta, i encara més en un terreny novell on la pluralitat de criteris és lògicament notable.

Tant se val que l'expert de capçalera tingui els seus dubtes i que ell mateix hagi canviat d'opinió en les darreres setmanes; des del govern que sigui es dictarà sentència contra els que li portin la contrària i se'ls acusarà d'homicidi davant el tribunal de la història o de voler portar el país a una ruïna econòmica que costarà vides en el futur.

Diuen que la ignorància és atrevida. Charles Darwin, que va haver-hi de lluitar en contra, afirmava: «La ignorància genera més confiança que el coneixement». Desconfiem dels que tenen les coses molt clares quan tot és encara tan confús.