A principi del segle XIX, l'elit econòmica manresana no es corresponia amb la política. Durant la guerra del Francès (1808-1814), aquesta elit millora la seva posició en el control de l'administració local. La guerra possibilita també l'adquisició de poder polític, alhora que empobreix les classes subalternes i fa més forts els comerciants en fàbriques. A la postguerra, la compra d'immobles fa que els comerciants adquireixin un important patrimoni, que els permetrà participar en el sistema polític liberal. Dit d'una altra manera, la propietat immobiliària que adquireixen entre el 1810 i el 1820 diversifica el seu patrimoni i els dona dret a vot per intervenir en les decisions del país dins d'un sistema constitucional. Assolir el poder polític per l'elit emergent es dona durant la guerra del Francès i es consolida al Trienni Liberal (1820-1823), tot i que el 1814 aquesta elit emergent manresana ha de compartir-lo amb la casta tradicional i amb la primera restauració queda marginada. Ara bé, durant el Trienni Liberal a Manresa, els empresaris i professionals tenen un pes evident. La revolució liberal facilita que la burgesia manresana estigui preparada per assumir responsabilitats, com ara el poder econòmic, prestigi, xarxa de relacions, pràctica política i dret representatiu. La crisi postnapoleònica afavoreix el seu ascens social per convertir-se en propietaris, fet que donarà pas a una transformació de l'estructura política i social. Aquestes serien les principals conclusions de la comunicació «La formació de noves elits locals (1780-1824). Un exemple de la Catalunya interior», presentada per Ramon Vila i Lluís Virós, sota la direcció d'Àngels Solà, doctora en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, dins del congrés celebrat a Salamanca l'octubre del 2002, «Els orígens del liberalisme: universitat, política i economia».

Així doncs, podem afirmar que, a Manresa, el pas de l'Antic Règim al liberalisme constituirà una nova elit, que es forma a partir del 1780, sobre la base de la burgesia mercantil; tot i que l'any 1803 Manresa tenia 8.494 habitants i estava estancada pel col·lapse del comerç colonial a causa de les guerres amb els anglesos, aquesta burgesia es consolida amb la guerra del Francès, tot aprofitant les oportunitats de negoci que els permet acumular beneficis, fins al punt que el nou grup social s'enriqueix d'una manera considerable i a partir de la postguerra s'interessarà també per dominar o influir decisivament en el poder polític, com passarà sobretot en el període del Trienni Liberal, amb algunes de les noves famílies riques de la ciutat, elit de propietaris i industrials. Entre els comerciants que inverteixen en operacions immobiliàries i de crèdit, cal remarcar Francesc Cots Bonells, teixidor de vels de seda, que el 1806 impulsa la filatura de cotó «Cots, Solà, Soler i Comas». El 1817, el seu fill Miquel Cots Enrich es casa amb Josefa Argullol, però prefereixen ser rendistes. Joan Baptista Vilaseca, a final del segle XVIII, és un comerciant especialitzat en activitats agràries i papereres. El 1804 s'associa amb Marià Sagristà i construeixen una fàbrica de filats de cotó. El 17 de novembre del 1822, essent alcalde reialista de Manresa, és assassinat als Tres Roures. En aquesta època, les divisions ideològiques entre reialistes i absolutistes enfront dels liberals eren molt evidents.

Va ser molt important la unió del comerciant Manuel Torrents Font, que es va casar amb Margarita Miralda, filla de Pau Miralda, director de la companyia mercantil més important de Manresa a final del XVIII. Amb el casament, s'ajunten dues grans fortunes i Torrents passa a ser la mà dreta del sogre Pau. Joan Torrens Miralda serà soci de Pau, conjuntament amb els seus germans Carles i Pau, Leodegari Serra, Josep Badia, Vicent Solernou i Francesc Font. Les fàbriques de Pau Miralda van ser de les més importants de Catalunya. La primera la va constituir a Sallent, associat amb Antoni Torres Amat. El fill es casaria amb Agnès Torrens Miralda. A la segona dècada del segle XIX van traslladar la producció a la fàbrica dels Panyos de Manresa. El 1844, Josep Badia, Leodegari Serra i Pau Torrens Miralda van fundar La Manresana, que el 1850 era la filatura més important de Manresa. Com a tot Catalunya, el sistema liberal del 1820 va suposar un canvi en el personal polític de l'Ajuntament manresà. L'experiència va durar fins l'entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, en què els reialistes van posar fi al Trienni Liberal. L'agost del 1823, el carlí tradicionalista Maurici Carrió passarà a ser el nou alcalde de la ciutat.