En Donald Trump ha tallat aquest dimarts els fons dels EUA destinats a l'Organització Mundial de la Salut, ha vingut a dir que l'OMS va alabar la conducta del govern de la Xina durant la pandèmia, fet que ell també havia fet no fa gaires setmanes, alhora que no alertava de la greu situació, cosa totalment falsa. Trump, com a bon nacionalpopulista que és, ja ha trobat l'enemic exterior que necessitava, aquell a qui carregar les culpes del que està passant al seu país. En el fons Trump no ha fet res més que allò que constantment està fent el Govern de la Generalitat, no assumir les seves responsabilitats i carregar-les totes sobre el Govern d'Espanya. El súmmum de la dèria el posà el conseller Buch, amb la conya d'1.714.000 mascaretes que li han servit de cortina de fum per tapar els morts a les residències de gent gran.

Estic convençut que qualsevol governant aquests dies està donant-ho tot perquè les conseqüències de la pandèmia siguin les mínimes possibles, altra cosa és que l'encertin, més o menys. Per governar una crisi, sigui quina sigui, i aquesta és la més gran que ha patit el món occidental en un segle, si traiem les grans guerres, els nostres governants cal que avaluïn la situació, escoltin propostes, decideixin el camí a seguir i ho expliquin. Aquest procés de presa de decisions és el mateix sempre, amb la diferència que ara la responsabilitat és enorme perquè les conseqüències són molt greus i a sobre hi ha tots els focus pendents.

Qualsevol governant sap que les seves decisions seran durament criticades per aquells que no hi estan d'acord i que els que hi estan d'acord callaran. Això és així sempre i difícilment ho canviarem ara. El que sí que podria canviar és l'actitud de les diferents forces polítiques que intenten treure profit de la situació. A Espanya l'oposició va amb el ganivet entre les dents contínuament, si el govern fa A hauria de fer B, si després fa B hauria de fer A. I així van passant els dies i no sembla que tinguin intenció de canviar les coses.

A Catalunya la cosa va per un altre costat però el nivell de demagògia i paranoia està arribant a nivells de malaltia. Sense l'estat d'excepció les coses haurien sigut molt diferents, ells són culpables dels nostres morts i d'altres veritats absolutes que posen la pell de gallina.

El cert i veritat és que al Govern de la Generalitat, com a qualsevol altre del món occidental, aquest virus l'ha agafat per sorpresa i sense saber què fer. I és normal perquè nosaltres no tenim pandèmies i no tenim els serveis adaptats per afrontar-les. Aquest fet, que és fàcilment explicable i entenedor per als ciutadans, no es vol acceptar i tot és responsabilitat de Madrid.

Que morin centenars o milers dels nostres avis a les residències és una conseqüència del model que tenim, i el que ho va fer més greu va ser que no ens en vam adonar, fins molt endavant. S'ha de criminalitzar algú per aquest fet?, no. S'hauria pogut evitar?, tampoc. S'hauria pogut minimitzar?, moltíssim. Si, en lloc de llençar proclames tothora, el Govern s'hagués dedicat a avaluar la situació d'allò en què realment és competent; si en lloc de dedicar-se a dir què havia de fer el govern d'Espanya s'hagués dedicat a fer la seva feina i a prendre decisions reals, aquelles que sí que podia aplicar, potser hauria detectat abans la situació i les conseqüències haguessin estat molt menors. Però la «culpa» és de Madrid.

P.D. Amb l'article ja tancat la Generalitat ha fet saber que els morts per Covid-19 eren gairebé el doble dels anunciats fins ara i que a partir d'aquest moment faran servir les dades de les funeràries. No es fien ni dels seus propis serveis.

Sense paraules.