Aquests dies de malalts que s'ofeguen a les UCI dels hospitals, de morts que ningú haurà pogut acomiadar i de milers i milers de professionals i voluntaris que arrisquen la seva vida i la dels seus familiars més propers, en llargues jornades de treball en hospitals i residències col·lapsades, és indignant sentir i llegir la soldadesca del PSC, amb la seva desbocada, indecent, insolidària i deslleial campanya contra el president Torra i tot el Govern català i contra els tècnics i científics que els assessoren, amb l'epidemiòleg Oriol Mitjà com a cap més visible.

En lloc de fer pinya i treballar conjuntament -que no vol dir acríticament- des de les institucions on governen -i on no governen-, la soldadesca del PSC només es dedica a difondre infames informacions periodístiques que els porten a argumentar una i altra vegada que l'origen del col·lapse sanitari en aquesta pandèmia l'hem d'anar a buscar a les retallades del quinquenni 2010-2014, sense recordar aquella famosa frase del popular Fernández Díaz de «les hemos destrozado el sistema sanitario», equivalent a aquella més antiga, de l'inefable Alfonso Guerra, de «nos hemos cepillado el estatuto», o a la recent petició (juliol del 2019) del mateix govern de Sánchez que exigia al Govern Català d'ajustar la despesa sanitària i farmacèutica als límits de despesa establerts.

La seva ceguesa i el seu dogmatisme espanyolista els impedeix de valorar les recomanacions i advertències dels tècnics i científics, que tenen noms i cognoms ben reconeguts internacionalment, com ara el doctor Oriol Mitjà, perquè no poden acceptar que el Govern de Sánchez hagués d'acabar fent el que des d'aquí aquests experts reclamaven insistentment quinze dies abans, engegant, això sí, una repugnant campanya de desprestigi a través de tots els mitjans espa-nyolistes.

Quan els convé, per justificar la manca d'aplicació de mesures més dràstiques de confinament del Gobierno de Madrid, menyspreant les peticions del Govern de Catalunya, arriben a dir, amb un cinisme inqualificable, que no s'ha arribat pas a la saturació del nostre sistema sanitari i que, si hi ha hagut problemes, només es deuen a la mala gestió.

Amb aquesta argumentació intenten blanquejar l'esperpèntica militarització de la gestió espanyola de la crisi, visualitzada amb unes rodes de premsa carregades de ferralla, per donar explicacions dels actes heroics que cada dia fan «las fuerzas armadas y los cuerpos de seguridad», traient pit de les seves passejades militars per pobles que no els han demanat o la tocada de l'«himno nacional español» cada dia al matí davant del pavelló d'Ifema, de Madrid, ple de malalts.

És tanta la comoditat amb què Podemos i els Comuns es troben en aquest llenguatge i posada en escena militarista, parlant tothora de combate, i soldados i batallas, que el mateix Pablo Iglesias va arribar a dir que «las viviendas son las trincheras de los ciudadanos», per anunciar miserables i retòriques mesures de protecció del dret a l'habitatge.

Pel que fa al tema territorial, en el primer dels molt llargs i inútils discursos que ha fet Pedro Sánchez, ja va advertir que «la crisis del coronavirus no va de ideologías ni de territorios. La gestión de la crisis la dirigirá el Gobierno de España i los territorios se pondrán detrás».

Doncs no. No volem anar «detrás» d'una gestió que obeeix més als interessos econòmics de Florentino Pérez i les empreses de l'Ibex 35, que al dels milers d'infectats i centenars de morts que es podrien estalviar.

No volem anar «detrás» d'una gestió militaritzada i que ha aprofitat la pandèmia per fer, de la nit al dia, una descarada operació de recentralització, i que a més ha comès uns grans errors que tothom coneix i que, ben segur, han costat patiment i vides, tot i que, per sort d'ells, no són quantificables.

Però la soldadesca del PSC ja deu començar a albirar que això no farà sinó donar nous arguments a l'independentisme, i ja comencen amb el discurs que després del coronavirus «ja no tocarà, parlar d'independència» -Iceta dixit.

Aquests dies s'ha fet viral, per les xarxes, una broma que diu: «tinc més ganes de sortir d'Espanya, que de casa». Però no serà una broma, sinó que serà un sentiment que anirà creixent, perquè, a l'argumentari independentista, ara hi afegirem la gestió humana, no militaritzada i eficaç de les crisis sanitàries.

Que la soldadesca del PSC no tingui cap dubte que l'ANC i el conjunt de l'independentisme, que ara aporta el que pot, des del confinament, amb milers d'iniciatives solidàries, per la superació d'aquesta crisi, tornarem a exigir al carrer, amb mascareta si convé, però més forts que mai, la implantació de la República Catalana que vàrem votar l'1 d'octubre del 2017.