No hi ha cap raó per creure que l'alarma sanitària transformi miraculosament la ineficàcia en diligència i la incompetència en saviesa. O que el virus causi mutacions genètiques en els aparells burocràtics per tornar-los àgils i funcionals. No hi ha cap raó per creure que les velles inèrcies han perdut la seva vigència i no estan causant els estralls corresponents en la lluita contra l'epidèmia. Com va dir l'escorpí en ofegar-se després de picar la granota que el portava a coll, «no ho puc evitar, és la meva naturalesa».

Podem deixar que els experts decideixin quina mena de tests de contagi són els més adequats per a cada circumstància, però no calen doctorats en epidemiologia per adonar-se que en el nou quadre s'aprecien les mateixes pinzellades de sempre. La posada en marxa de la gran investigació sobre l'abast real de les infeccions es retarda perquè «no estan llestos els protocols». La burocràcia impedeix utilitzar màquines d'analitzar tests perquè les homologacions triguen setmanes a arribar. El president anuncia mascaretes per a tothom per a un dia determinat, després la consellera diu que aquell dia només n'hi haurà unes quantes, i després es retarda tot. Els informes diaris del centre d'epidemiologia estan plens de notes al peu per advertir que només algunes comunitats autònomes faciliten les dades puntualment. Cada dilluns hi ha un repunt aparent perquè el cap de setmana s'encallen notificacions. Tan difícil és comptar quants noms s'han afegit a les llistes d'ingressos hospitalaris i defuncions, i enviar les xifres on toca?

Per entendre el fenomen només cal que recordem quina és la nostra relació habitual amb l'administració. La que sigui: estatal, autonòmica o local. Quantes vegades ens han dut a la desesperació amb els seus procediments complicats i incomprensibles? Quants papers hem hagut d'omplir per arribar a un objectiu elemental que no els hauria de menester? A la pregunta de per què ens compliquen la vida, els amables funcionaris ens responen amb seguretat: «seguim el protocol». N'hi hauria per pensar que en algun indret clandestí s'amaga un comitè secret de redactors de protocols, seleccionats per la seva psicopatia i que esclata en grans i aterridores rialles cada vegada que enllesteix un nou procediment.

Doncs ara apliquin aquest esquema a la lluita contra la malaltia. Els metges, les infermeres i la gent que els ajuda s'hi deixen la pell i la salut, però mentrestant la ineficiència dels procediments encalla el plantejament i l'execució de les mesures que els haurien d'ajudar. Tot és complicat, tot va a poc a poc, i ningú no sembla estar en possessió de tota la informació necessària per prendre decisions.

Des de començament d'aquest mes ja es pot fer la declaració de la renda. Això sí que funciona, si més no per a la majoria de contribuents, i especialment per als assalariats i pensionistes. Hisenda té totes les nostres dades. Sap quants diners tenim al banc i quantes propietats al registre. Fins i tot han redactat la nostra declaració. Només cal que entrem al seu web i en pocs minuts sabrem quant ens toca pagar o quant ens retornaran del que ja hem pagat a l'avançada amb les retencions. Eficàcia al servei del ciutadà que ens agradaria veure en totes les altres esferes de la sistemàtica de l'administració, però no la hi veiem, honorables excepcions al marge.

Mascaretes planes o en punta? Confinament del 85% o del 91%? Mentre ho debaten els experts, els polítics podrien centrar-se a aconseguir que les coses funcionin una mica més bé.