Ja fa 44 anys i 5 mesos que va morir el cruel dictador Franco. Una vegada mort el dictador va iniciar-se una nova etapa coneguda amb el nom de transició democràtica. Una transició modèlica per a alguns i un desastre per a molts d'altres. Una transició que en molts aspectes encara continua inacabada. Es va passar d'una dictadura a una monarquia imposada. Fins al dia d'avui no s'ha convocat cap referèndum democràtic per conèixer si la monarquia és acceptada o rebutjada per la ciutadania.
El 16 de febrer de l'any 1936 van celebrar-se les terceres eleccions generals de la Segona República Espanyola. Unes eleccions que van guanyar la coalició d'esquerres del Front Popular. Uns mesos més tard, el 18 de juliol, va produir-se la revolta militar. Un cop d'estat protagonitzat per una colla de generals amb la col·laboració d'alguns diputats dretans. El seu objectiu era derrocar el govern republicà i van acabar provocant la ja coneguda guerra (in)civil.
Així doncs, refrescada la memòria històrica, el darrer model d'Estat legitimitat per les urnes va ser la república. Per tant, aquesta és la forma d'Estat que havia de tenir continuïtat una vegada mort el dictador colpista.
Durant la tenebrosa dictadura franquista la monarquia també va col·laborar. El 22 de juliol del 1969 l'actual rei emèrit, Juan Carlos I, va acceptar ser nomenat successor del dictador en la prefectura de l'Estat. En un solemne acte a les Corts franquistes va ser nomenat príncep i sense escrúpols ni manies va jurar lleialtat al dictador i fidelitat als principis del Movimiento Nacional. L'acceptació per part de Juan Carlos va ser considerada una infidelitat i una traïció pels partidaris de la monarquia que defensaven que havia de ser el seu pare el successor legítim com a fill del darrer rei espanyol, Alfonso XIII. El pare, Juan Carlos Teresa Silverio Alfonso de Borbón y Battenberg, es va empre-nyar considerablement amb el seu fill, Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón Dos Sicilias, i les seves relacions familiars van trencar-se. El 19 de juny del 2014, el pare Juan Carlos Alfonso etc. va abdicar a favor del seu fill, Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de Borbón y Grecia. Una successió precipitada per enrenous reials. Ara, el 15 de març passat, el fill Felipe va desposseir el pare dels seus honors i del sou anual (194.232 euros, per fer què?). I el serial reial continua...
Al llarg d'aquests anys la monarquia ha estat una figura intocable. Se l'ha blindat constitucionalment amb la inviolabilitat i l'aforament, i gran part dels mitjans de comunicació s'han autocensurat en ignorar les trifulgues monàrquiques de tot tipus. Malgrat els escàndols, el rei emèrit continua gaudint de la seva impunitat, i el que és més greu és que partits polítics que es consideren democràtics i que s'omplen la boca amb la paraula «ètica», impedeixen que el Congrés creï una comissió per investigar les presumptes irregularitats reials.
Aquest recorregut històric sintetitzat ve a tomb perquè el calendari ens recorda que ja som a mitjan abril i el dia 14 d'aquest mes de l'any 1931 -fa 89 anys- es va proclamar la Segona República. Aquella data continua sent recordada des de les organitzacions republicanes i associacions de la memòria històrica per reivindicar la seva legitimitat.
Els anys passen però la transició democràtica continua inacabada. Fets com aquests ens continuen recordant que tenim una democràcia de baixa intensitat. Una democràcia que no permet als seus ciutadans i ciutadanes poder escollir democràticament el seu cap d'Estat. Una fràgil democràcia que cal qüestionar i esmenar.
