Dins el volum d'informació que tots cerquem durant aquest període de «confinament», hi ha algunes idees que voldria compartir. Arundhati Roy ens parla del fet que històricament les pandèmies han forçat els humans a trencar amb el passat i imaginar un nou món. Aquesta vegada no serà diferent, estem a la porta que ens trasllada d'un món a un altre i, en aquest camí, què hem de fer? O deixem enrere la carcassa dels nostres perjudicis i odi, la nostra avarícia, els nostres rius morts i cels contaminats, o optem per caminar lleugers per aquest camí, amb poc equipatge i preparats per imaginar i construir un altre món. Preguntava finalment: estem preparats per lluitar per aquest nou món? És cert que tenim por, personalment i com a societat, por de la malaltia, ràbia per no haver pogut acomiadar-nos dels nostres, preocupació per un futur que no es veu clar i que ens farà no tan sols renunciar a alguns dels nostres plans/somnis, sinó que també ens generarà incertesa de com pagarem les factures i garantirem el nostre benestar i el dels nostres. Precisament en aquest entorn, les paraules d'Arundhati Roy tenen encara més sentit i estan afermades amb l'actitud i el compromís dels professionals dels serveis sanitaris, de la gent que garanteix serveis bàsics, del personal de les farmàcies, del supermercat, de la Policia, Creu Roja, Càritas. Tots ells són ara i aquí per ajudar com una expressió del valor de la cooperació davant l'aïllament que Yuval Harari denuncia com la gran amenaça, el gran error. No en tindrem prou tan sols amb la cooperació per sortir d'aquesta crisi. Necessitarem intel·ligència. Davant nostre tindrem decisions que s'hauran de prendre per sortir el més ràpidament possible d'aquesta crisi sanitària i econòmica. El tema més punyent en aquest moment és el debat entre epidemiòlegs i economistes, respecte a les mesures de confinament que s'han pres, si han de ser més dures i la durada que han de tenir. Quins dels dos tenen raó?, els epidemiòlegs o els economistes?
La incòmoda realitat, com diu el sociòleg Victor Cheng, és que tots dos tenen raó. No podem permetre que la pandèmia quedi sense control i no podem tancar l'economia durant els mesos vinents, ja que al final la decisió serà tan dura com la dicotomia de morir-nos per culpa del virus o de gana. Hem de cercar una solució amb intel·ligència i l'enfocament final, fins que no tinguem vacuna, és combinar els dos objectius, utilitzant quarantenes geogràfiques (la que actualment estem tenint i que tots els països estan realitzant) per controlar la pandèmia i reduir el seu impacte en els serveis hospitalaris, i aplicar posteriorment quarantenes de precisió en els casos que inevitablement s'aniran produint de diferents brots que apareixeran en la mesura que obrim el confinament. No és una dicotomia salut i economia, sinó que és la necessitat de cercar intel·ligentment una solució que doni resposta a les dues crisis que hem d'afrontar. Haurem de prendre decisions «no perfectes» que han de donar resposta a les preocupacions dels epidemiòlegs i dels economistes. I quan parlem d'economistes, no ens referim a les empreses o l'Ibex, tan sols, sinó al munt de persones que treballen per compte d'altri o en la construcció del seu propi projecte i que necessiten tornar a treballar.
Finalment, l'altre element important és la «humilitat». Llegia fa uns dies l'editorial d'un diari que mencionava la necessitat que el deure de la humilitat s'imposi abans de jutjar la superioritat d'una tàctica sobre una altra, o de debatre sobre els mèrits d'una o altra decisió, som davant de terreny desconegut, inexplorat. Lluny de les falses certeses, la transparència sobre les decisions que es prenen i la humilitat a l'hora de discutir-les constitueixen la defensa més segura de les nostres societats sotmeses a prova. Deia Le Monde que «l'amplitud de la crisi és tan gran que hauríem d'evitar les polèmiques interessades. Per la qual cosa és important aplicar un criteri per valorar la nostra responsabilitat i la dels nostres responsables polítics: entre aquells que passen la pesta als altres i els que no ho fan». A Manresa i arreu del món hi ha molta gent que està actuant amb els valors de la cooperació, amb intel·ligència i amb molta humilitat. A tots ells, gràcies.
