Les lectures de la Litúrgia de la Paraula que llegim en aquest segon diumenge de Pasqua fan referència a com es va anar desenvolupant la vida dels primers cristians després de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesús.
A la primera lectura (1P 1, 3-9), Pere ens proposa una acció de gràcies i de lloança vers Déu, ja que «Ell ha volgut que tinguéssim una esperança viva i que posseíssim una heretat incorruptible», per afegir: «... tot això us dona una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d'entristir... proves de tota mena».
A la segona lectura (Fets 2, 42-47), Lluc ens reporta l'estil de vida de les primeres comunitats cristianes, amarades de l'amor de Déu, en el record encara ben viu de Jesús de Natzaret, un estil que té a veure amb la solidaritat mútua: «Tots els creients vivien units i tot ho tenien al servei de tots, venien les propietats i els béns per distribuir els diners de la venda segons les necessitats de cadascú».
I finalment a la tercera lectura (Evangeli de Joan 20, 19-31), l'autor ens narra l'aparició de Jesús ressuscitat als deixebles, desitjant-los la pau, i fent-los partícips de l'Esperit Sant. Aquesta perícope conclou amb una altra aparició de Jesús als seus deixebles, i en aquesta ocasió es produeix la trobada entre Jesús i Tomàs (que no havia estat present en la primera aparició de Jesús i havia manifestat obertament la seva incredulitat, afirmant que necessitava veure per poder creure). Finalment Tomàs creu, però rep una admonició: «Jesús li diu: -Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist», paraules que ens reafirmen l'opció que cal perseverar en l'esperança que prové d'una fe raonable i oberta al transcendent.
La lectura completa i compassada dels tres textos en el seu conjunt, i en el marc de les circumstàncies que estem patint a causa de la pandèmia globalitzada, ens pot ajudar a suportar els estralls que aquesta està ocasionant i, sobretot, a modificar -si escau- el nostre capteniment vers els desfavorits i el més vulnerables. Cal tenir en compte que les mancances socials ens aquests moments ja s'estan disparant de forma exponencial. Serem solidaris? Donarem solament el que ens sobra o ens fa nosa? O serem d'aquella gent que afirma que ja paga els seus impostos i que això és una qüestió exclusiva dels governs? Ens adonarem que s'imposa amb caràcter urgent un canvi de model de societat?
Tal com ens comenta el bisbe Sebastià Taltavull al seu llibre Brots de vida, «El papa Francesc ha apostat per una Europa capaç de donar a llum un nou humanisme basat en tres capacitats: integració cultural, comunicació que és diàleg i capacitat de generar treball estable, digne i amb distribució justa dels béns». Serem capaços d'aprendre la lliçó?
