Quan el tribunal va inhabilitar el president i un Parlament fragmentat no va aconseguir investir-ne un altre, la llei manava convocar eleccions de forma automàtica, però els analistes ho van considerar inviable perquè continuava vigent l'estat d'alarma i les reunions, assemblees i concentracions estaven prohibides. Llavors, el director general d'Impossibles va fer un pas endavant i va dir als parlamentaris virtualment reunits:

-Jo dic que pot fer-se i que em deixin intentar-ho.

-Tampoc no hi perdem res -van respondre els portaveus.

El director general va formar un equip i va posar fil a l'agulla. El primer objectiu del «gabinet de miracles» van ser els debats televisius. Les restriccions impedien reunir set candidats en un estudi, però els tècnics de la tele pública ho van resoldre de seguida. Van instal·lar uns petits platós a les seus dels partits, amb un fons monocrom per incrustar-hi decorats virtuals, i van enregistrar la imatge de cada candidat gesticulant en diferents direccions; després van sobreposar les set imatges al decorat virtual del debat per simular els plans generals de conjunt al principi, al final i abans i després de la publicitat. El debat pròpiament dit es va resoldre alternant únicament primers plans.

Hi havia la qüestió dels actes públics. Era del tot impossible aplegar centenars de persones en un teatre. Però tothom sap que els mítings serveixen per ensenyar-los al telenotícies, de manera que es van fer enregistraments dels candidats pronunciant abraonats fragments de discurs al seu plató de butxaca, es van incrustar sobre uns fons d'escenari i s'hi van intercalar imatges d'assistents als actes de la campanya anterior, amb les seves banderes i els seus crits i aplaudiments. I au, cap als noticiaris i cap a les xarxes.

Naturalment, el gran repte era la votació electrònica. La Junta Electoral estava en contra per raons que van necessitar dues-centes pàgines d'idioma jurídic per ser argumentades. Però el gabinet els va desafiar que trobessin una solució legal i constitucional per impedir el buit de poder. La reflexió els va conduir a una intensa migranya, i aquesta a la claudicació.

La part tècnica la van resoldre amb l'ajuda dels bancs. El missatge als ciutadans va ser aquest: «si vostè confia en la seguretat digital del seu banc per moure els diners a través d'una l'aplicació, pot confiar-hi també per dipositar el vot». El dia assenyalat, les apps i les webs dels bancs mostraven una pestanya d'«eleccions» només als clients que formaven part del cens electoral. També es podia votar amb targeta de crèdit «comprant» (sense pagar, és clar) un o altre candidat a diferents plataformes comercials en línia.

Alguns ciutadans van decidir que no se'n refiaven i van fer campanya activa per l'abstenció. El ressò que van obtenir, fos el que fos, el va compensar de sobres l'entusiasme dels electors per la novetat, que va provocar un índex de participació com s'havia vist poques vegades.

No va haver-hi enquestes a peu d'urna. El recompte va ser instantani i certificat per un comitè d'observadors de les millors universitats tecnològiques del món. Un segon després de tancar-se l'horari de votació totes les pantalles del país van mostrar el rostre de la nova presidenta, una dona franca i emprenedora, que transmetia entusiasme, confiança i resolució. Ningú no s'esperava el que passaria tot seguit. Mirant als ulls dels ciutadans, la presidenta va dir:

-He promès no mentir i no ho faré. La veritat és aquesta: Soc un algoritme amb imatge 3D.