El coronavirus tindrà en la nostra economia -això és, en la capacitat dels ciutadans per guanyar-se la vida- un impacte descomunal, mai vist. Aquest impacte serà fruit de la mateixa naturalesa de la malaltia, que fa inevitable una profunda afectació, i serà fruit, també, de la incapacitat de les nostres administracions per minimitzar-ne els estralls. En altres països, el daltabaix serà menor perquè hi ha hagut més anticipació i més bona gestió. No ha calgut posar la societat en estat de coma. Aquí, el sistema sanitari ha fet un esforç heroic per evitar que els malalts morissin a les portes dels hospitals abans de ser atesos, però el cost del confinament reforçat -el més dur del món desenvolupat- serà enorme i durador. Les responsabilitats estan molt repartides, però, evidentment, la màxim responsabilitat recau en el màxim responsable, el Govern central, el qual, a més, es va atribuir totes les competències amb una recentralització innecessària, segurament contraproduent, i que posa el focus principal en la seva gestió. Les decisions que es prenguin a partir d'ara haurien de tenir en compte tot això. Ser el país més immobilitzat d'Europa hauria de tenir caducitat.
