Aquí no som diferents, el poder camina damunt de toves i sumptuoses catifes que els fa trepitjar la realitat de forma còmoda i irreal; les florejades del «Congreso», les vermelles de les desfilades militars, les verdes de la borsa o les sarnoses i rònegues de la monarquia. Des que la pandèmia ens ha enfonsat en una crisi de valors, en aquest Estat s'han anat amagant els errors i la vergonya de la incompetència sota aquestes catifes del poder. L'Espanya que diu tenir la millor sanitat del món i la democràcia més consolidada i descentralitzada, però on el nostre president no pot comprar ni una mascareta si és que no vol ser imputat, ja té el rècord mundial de morts; això sí, no és permès posar en dubte la categoria d'hospital a quatre catres cutres que ha instal·lat un exèrcit amb un pressupost que supera amb escreix el de sanitat, ni criticar aquestes accions «modèliques» que ens han portat al desastre. Ens estem morint per formar part de falses estadístiques que ens tenen en compte depenent de si hem traspassat en un hospital, en una residència o al domicili familiar, perquè no haurem estat testats amb una d'aquelles proves tan necessàries; uns tests als quals tenen accés tantes vegades com vulguin els gestors de la política i els uniformats defensors de la seguretat pàtria, però que de moment per a mi i tots vostès que van cada dia a treballar són inaccessibles, no fos cas que descobríssim que el caos és total i no podem produir perquè ells puguin cobrar els seus sous i dietes de desplaçament, del menjador al despatx de casa on fan la videoconferència. Posats a fer, no seria sobrer que se sotmetessin a un altre test, aquest d'intel·ligència, que la majoria, de ben segur, no superaria amb els mínims exigits.
El Govern de la Generalitat, en un intent de transparència, encara que la xifra resultant faci feredat, més de set mil, ha inclòs en les estadístiques mortals les defuncions totals més enllà de les hospitalàries «oficials»; ja hi ha qui s'ha afanyat a publicar en titulars i a les xarxes socials que la «fictícia República Catalana» supera en morts Madrid, en un clar exercici de l'ètica periodística d'investigació cavernícola, que no s'atreveix a fer una ullada sota les catifes de la utòpica «monarquia platanera espanyola».
El «Ministerio de Sanidad» s'ha afa-nyat a advertir-nos que els morts s'han de comptabilitzar sota l'únic criteri que marca l'Estat, el que vetlla per no fer més escandalosa la seva nefasta gestió; la resta els aniran amagant sota la catifa sense adonar-se que la ferum de descomposició política ja comença a fer una pudor tan insuportable que no la podran dissimular, ni tapant-se el nas amb les mascaretes de la «rojigualda» que alguns exhibeixen com a símbol d'una irresponsabilitat que produeix una profunda vergonya aliena.
