18 de abril de 2020
18.04.2020
Regió7

El pioner i l'ambidextre del tennis manresà

17.04.2020 | 23:44
El pioner i l'ambidextre del tennis manresà

En aquestes setmanes i dies greus que vivim al país, no hi ha àmbit que s'escapi de la pèrdua de persones estimades vinculades a la història d'entitats de la nostra ciutat. El Club Tennis Manresa no n'és cap excepció, i en el marge de dues jornades ens han deixat recentment en Joan Manel Augé i en Celestino Aguado. Dos noms que han format part de la història viva del nostre club i del tennis manresà.

Ambdós ja eren tennistes a la primera pista del pati del Casino, i van formar part de la comissió constitutiva del club, avui fa més de 50 anys, conjuntament, amb Faustí Boqué, Pere Echevarría, Joan Espinalt, Jaume Sallés, els germans Valentí –Ramon i Ton– i Josep M. Vives. En Joan Manel explicava del seu puny i lletra en el llibre 40 anys del CTM, de Francesc Comas, «el sentiment que ha fet del tennis part de la meva vida i de la meva memòria», tot recordant com va fundar-se el club l'abril del 64, sent ell el darrer president del fins aleshores Club de Tenis Casino, i el primer del nounat Club Tennis Manresa.

Ell descrivia els inicis pioners del nou club com «aquells inoblidables anys de joventut on, amb molt esforç i amistat, vam fer possible el naixement d'un nou projecte esportiu per a la ciutat». I ben segur que fou així! Manresa va passar de tenir una única pista de tennis per a uns quants privilegiats a gaudir d'un veritable club obert a tothom amb 5 pistes, la piscina, el frontó, la pista poliesportiva, i el xalet social.

En Celestino, ja de ben jove va començar la pràctica del tennis després de la guerra a la pista del Casino. Era dels pocs manresans que en aquella època hi jugaven. El seu afany autodidacte forjà un tennista resistent i amb un estil com ben pocs tenien, era ambidextre: agafava la raqueta de la mateixa forma tant amb l'esquera com amb la dreta. La seva perseverança en el joc el va fer –per ara– l'únic tennista manresà campió d'Espanya en la categoria de superveterans a la dècada dels 80, quan tenia més de 60 anys.

Personalment, em quedarà per sempre dos records entranyables vinculats al Joan Manel i al Celestino. Del primer, recordo que quan era estudiant de la Badia-Solé, durant uns anys cada dilluns al migdia ens venia a recollir al seu fill -en David- i a mi, per fer-nos uns entrenaments al club abans de tornar a classe a la tarda, i enfilant la carretera de Santpedor amb el 2-Cavalls de La Creadora ens aturàvem sempre al quiosc perquè en Manel adquiria El Mundo Deportivo? aquí devia començar la meva fal·lera pels diaris.

I del Celestino, tinc l'honor que com a president del club, el 2016, per celebrar els 50 anys del CTM, el vam convidar a fer la «sacada» d'honor a la reinauguració per un dia de la pista de tennis del Casino, i als ja 93 anys va saber defensar-se i córrer davant joves promeses... i posteriorment l'emotiu acte de reconeixement que l'Ajuntament i el club li dedicàrem al saló de plens per ser el tennista manresà més sènior conjuntament amb en Joan Maria Menéndez.

Per sempre, aquests dos tennistes manresans compartiran el fet d'haver iniciat junts un nou club a l'Agulla, on fins a aquella època sols hi havia camps i granges, la via del tren, i el canal d'aigua abans d'arribar a la darrera resclosa. Un projecte en comú que va esdevenir la primera iniciativa emprenedora d'un grup de manresans en aquell mateix indret després de sis segles de la construcció de la Sèquia per part també d'un conjunt d'homes i dones emprenedors de la ciutat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit