El confinament unes vegades adorm, però d'altres estira el geni amb un pessic lisèrgic. Llavors, un governant creu veure 1.714 mascaretes multiplicades per mil i s'extravia. La pulsió cabalística del conseller d'Interior, Miquel Buch, retrata amb cruesa la psique de qui té sota el seu comandament 17.000 policies armats.

Buch és el mateix governant que predica que Catalunya no necessita l'auxili de l'Exèrcit, ja sigui en la desinfecció de geriàtrics o en l'extinció d'incendis. El mateix que utilitza les seves intervencions institucionals per convertir en un estigma infamant la llengua materna de moltíssims catalans. El-Gobierno-del-Estado-español..., repeteix Buch passant del català al castellà. Deu considerar que aquest idioma serveix per embrutar l'objecte designat. El virus esgarrifa el món sencer, però el processisme segueix en les seves coses.

JxCat ha vist en la crisi del coronavirus una oportunitat daurada per arrabassar el protagonisme als seus socis i rivals d'ERC. Torra, Buch i Budó es multipliquen amb aquest objectiu fins i tot a risc de convertir en ocasions els faristols institucionals en platós de Polònia i d'avergonyir o escandalitzar molts independentistes. Els republicans desdenyen aquesta ofensiva de JxCat per la categoria política del trio atacant, que jutgen menor. Puigdemont manté un perfil baixíssim i Mas, que coquetejava amb la seva resurrecció, està desaparegut, no sigui que algú es recordi de l'as de les retallades. ERC considera que quan passi el pic de la crisi sanitària, l'únic debat que exigiran i acceptaran els ciutadans serà el de la reconstrucció econòmica, i allà es consideren molt més ben posicionats que JxCat.

Buch deu saber que la numerologia guarda cert parentiu amb la cartomància. ¿Tirarà les cartes del tarot en les seves compareixences oficials a partir d'ara?