Les dades que publiquem avui sobre les defuncions generades pel coronavirus presenten aspectes inquietants. És encomiable l'esforç de la Generalitat de presentar dades detallades i és encomiable també que ho faci per vegueries (per bé que amb un mapa que no inclou el Penedès, o sigui que ja no sabem quin és el bo), però el resultat és preocupant. De fet, tot el que està relacionat amb les dades és preocupant des de fa dies. Primer, vàrem tenir dades que estaven llunyíssim de la realitat perquè només incloïen les víctimes testades; en aquest moment tenim una estimació més aproximada, però és a l'engròs, i amb incoherències fastuoses entre la Generalitat i el Govern central. Ara, tenim una dada que fa pensar: el 22% de les defuncions (214 a la vegueria central) apareixen com a no classificades; o sigui que no consta que s'hagin produït ni en un hospital, ni en una residència, ni en un centre sociosanitari ni en un domicili. Si no van morir a cap dels llocs anteriors, on? Al carrer? Lògicament, costa de creure que morissin en un hospital de qualsevol tipus i no consti d'aquesta manera. Amb aquest garbuix, no sabrem mai què ha passat a les residències.