L'any 1820, el general Riego va proclamar la Constitució de Cadis. D'aquest període sabem de la Patum per un informe d'un Mosso d'Esquadra datat el 23 d'abril de 1820, on explica com varen anar les festes fetes per al descobriment de la làpida de la Constitució i de la Patum extraordinària, que explica: «Mi Comandante: anteayer en la Plaza llamada Cremada (la plaça de sant Pere) se puso la lápida de la Constitución que por ahora es de madera, hubo oficio con plática del fraile constitucional R. P. Pàmies de Reus. A las 2 de la tarde los milicianos en número de 30 hicieron un banquete al que fuimos convidados los dos cabos que nos hallamos en esta. Después los músicos cantaron canciones patrióticas y por último tales fueron los brindis que empezando el Gobernador a tirar almendras y hasta una coca, no quedando ya servilletas para echar en el aire, se derribaron por tierra todas las mesas y bancos en las que éramos unos sesenta que todo el mundo quedó en pie y aquello parecía un campamento destrozado y después se tomó café con quietud y se leyeron décimas, una para el alcalde, otra para el gobernador, otra para el regidor decano, que ninguno mas había de este ayuntamiento por ser los otros serviles y no haber por eso sido convidados. A las siete de la noche en dicha plaza rodeada por mozos de la esquadra se bailó la patum patena, un baile así llamado que de fiesta inmemorial es costumbre en esta villa bailarlo por Corpus. En esta ocasión todos mandan, manda el alcalde, manda el gobernador, manda el regidor decano, y no sabemos quien nos manda y tomamos paciència».

L'any 1823 es va abolir la constitució, Ferran VII va tornar a ser rei absolut amb l'ajut dels exèrcits d'Àustria, Rússia i Prússia. Un manuscrit de la casa Cardona del carrer de Sallagossa de Berga que em varen deixar consultar diu com va ser la fi del Trienni Liberal a Berga: «Divendres dia deu d'octubre de l'any mil vuit cents vint i tres al de matí en la Vila de Berga ha arribat la notícia que lo Rei d'Espanya Fernando Septimo era en son trono de Madrid, i l'ordre que per a totes les poblacions cantessin lo TE DEUM, i que fessin il·luminaries, saraus i altres funcions públiques tres dies continus, per dita alegria, i en esta de Berga lo mateix dia al de matí immediatament s'ha cantat lo TE DEUM... i lo endemà (Dissabte) dia onze al vespre s'han fet las il·luminaries, i la passada de la Patum per los carrers, i altres funcions com la Vigília de Corpus, i l'endemà (Diumenge) dia dotze, a mitjanit ha passat lo Tabal de la Patum, per los carrers... com lo dia de Corpus, i desprès a dos quarts de deu del de matí han comparegut a la Plaça Cremada passats de trenta homes que portaven tots camises blanques com uns disfressats, i amb diferents eines de pagès que portaven cada un, i un acaball d'un ruc que predicava, i al mig de la Plaça han cremant lo llibre de la Constitució, i han ventat totes les cendres que no se n'apareguessin ja mai més, i immediatament han fet petar lo foc con s'acostuma lo de matí de Corpus a dita Plaça... i a dos quarts de quatre de la tarda de dit dia s'ha fet la processó general per la Vila, que corresponia lo dia de Corpus, que per causa de que los constitucionals dit dia estaven en la Vila no s'havia celebrat, i dita Processó... primerament anava la Companyia de Realistes de la vila passats de quaranta homes amb fusells, i tirant tot lo curs de la Processó, després anaven les banderes de les Conferires, després les creus de les Comunitats, després los Frares de la Mercè, i de sant Francesc, i los capellans, i després anava la companyia de Tambors amb los tabals, i los músics de la Vila i solistes, que componien quatre cors, que acabat lo un, començava lo altre, sens mai parar, i desprès anaven les atxes de les Confraries de la Vila, i després anava tot la Plana Major de la Vila, i del Regiment dels Francesos que hi havia a la guarnició en dita Vila, tots amb atxes, i després anava lo santíssim Sagrament, i després lo Ajuntament de la Vila, i després la guarnició de la tropa, i acabada la Processó, s'ha fet la Patum en la Plaça, i al vespre s'han fet les il·luminaries, i sarau públic, i altres coses que en dits tres dies s'han fet per los carrers en mofa i burla de la maleïda Constitució. En quant a la Processó, i Patum tot s'ha fet i observant com s'acostuma la Vigília, i el dia de Corpus en dita Vila». No crec que calgui fer cap més comentari, però he d'acabar amb un «Visca la Pepa» (nom amb què era coneguda la Constitució de Cadis).