Demanar l'alta amb 39,5º de febre

Doncs no, perquè si surt al carrer amb aquesta febre tornarà a ingressar de seguida, però amb pronòstic funerari.

Una mica d'això és el que fem amb el debat sobre el desconfinament. Amb 39,5º de febre ja estem planificant la convalescència. Continuen diagnosticant-se positius, continuen els ingressos als hospitals, persisteixen les defuncions, encara no sabem l'abast exacte dels contagis, però ja discutim si ens donen l'alta a tots plegats alhora o per territoris. O per edats.

Doncs bé, ja que aquest és l'ordre del dia, discutim-lo.

Els estats han tancat fronteres. Per què? Perquè el govern de Roma, posem per cas, es fa responsable de la lluita contra l'epidèmia a Itàlia, però no a França, Suïssa, Àustria o Eslovènia, ni a cap dels països des d'on s'arriba amb ferri a la península. Si no pot determinar les mesures sanitàries d'aquests territoris, no es vol arriscar a patir-ne les possibles deficiències. I els altres governs fan la mateixa reflexió sobre Itàlia i sobre qualsevol altre dels seus veïns. Només una autoritat sanitària europea forta i indiscutible hauria evitat el gran bloqueig fronterer, però és obvi que no existeix.

Ara imaginem que cada regió italiana és lliure de desconfinar al seu ritme, el que implica plena llibertat per avaluar el risc que la mesura propiciï un rebot de l'epidèmia. Si la Llombardia considera que ja es pot sortir de casa per anar a les segones residències i per tant elimina els controls de carretera, però el Vèneto, que és al costat, pensa que la mesura és una bogeria i tornarà a escampar el virus, què voldrà fer la regió veneciana? Doncs, lògicament, establir controls per evitar que els llombards entrin a la seva demarcació.

Encara més: segurament que exigiran al govern regional llombard -i subsidiàriament, al central- que s'autoconfini, que tanqui la regió des de dins i no permeti la sortida de ningú fins que tots els territoris italians compassin el ritme amb què es reverteixen les restriccions.

De fet, aquest debat ja ha sorgit a Itàlia. Regions del sud han rebut malament la pretensió que les del nord comencin a obrir la mà de la mobilitat ara que les xifres van de baixa.

Adaptem el conte a casa nostra. Si Aragó desconfina al seu aire i els catalans pensem que es precipita, com reaccionarem? Potser tancarem carreteres i establirem controls molt estrictes a Soses i Alfarràs. I a Ulldecona per si donen la volta.

Pensem-hi també al revés. Si Catalunya desconfina abans i als aragonesos i als valencians els sembla precipitat, què faran?

Mainada - El Govern de la Generalitat havia fet plans per ordenar la sortida de la mainada a prendre l'aire i que els toqui el sol, malgrat que el Govern central l'ha avisat que no en té la competència. Tant se val, per plans que no quedi: si la propera pandèmia ens atrapa amb la República en marxa, tots aquests papers seran feina feta. El més curiós és que el Govern d'aquí s'ha preocupat d'ordenar les passejades dels menors fins als 18 anys, i ahir el Govern d'allà va aclarir que els joves de 14 a 18 anys sempre han pogut sortir a intercanviar virus al supermercat, igual que els adults. I si a casa tenen gos, el poden treure a passejar. Pobres gossos, acabaran esgotats.