Si us agrada la lectura, segur que identificareu un moment feliç dels temps de vacances que consisteix a seure en una bona butaca i tenir a les mans una novel·la ben llarga, d'aquelles que triguen a acabar-se i que s'omplen amb generositat de personatges i de peripècies variades. No com aquells llibrets primets que ens sedueixen a primera vista però que després ens deixen amb el regust d'un tast massa breu, amb les ganes que ens havien agafat de fer-lo durar molt més encara... Doncs bé: el temps de confinament que tenim ara, de la mateixa manera que permet empalmar l'un darrere l'altre els capítols de les sèries de televisió, també és un temps propici per agafar un bon novel·lot d'aquells del miler de pàgines que procurem administrar, de manera cadenciosa, al llarg de dies i més dies...
Personalment, m'he apuntat a aquesta oportunitat. Estic acabant una de les novetats d'aquest Sant Jordi frustrat que porta per títol Entre l'infern i la glòria, de l'escriptor, corrector i periodista, resident a Andorra, Àlvar Valls. És una obra monumental dedicada a resseguir fil per randa la vida atzarosa de mossèn Cinto Verdaguer, un personatge que no necessita presentació i que ha tingut molts fidels seguidors, per bé que actualment ja és un perfecte desconegut per a les noves generacions, que queden tan lluny d'una poesia i d'una època que se'ls fan gairebé impossibles de comprendre. La novel·la és fruit d'una admiració antiga i intensa de l'autor, que està enllestint també una bibliografia del poeta amb més de cinc mil entrades i que té feta una cronologia completa de la vida de Verdaguer, dia per dia. La novel·la s'estructura a partir de 64 episodis de la trajectòria del sacerdot de Folgueroles, combinats amb una crònica fidel dels setze dies finals que va passar a Vil·la Joana, a Vallvidrera, malalt de mort per culpa de la tisi. Entre les moltes novel·les que s'han dedicat a un personatge de tanta entitat i de vida tan agitada, aquesta permet fer-se càrrec absolutament de la personalitat d'un home rebel i polèmic, que realment va tocar l'infern i la glòria i que va ser profundament estimat pel seu poble.
Tot amb tot, si he de destacar algun tret d'aquesta novel·la, més enllà i tot de la seva plena fiabilitat documental, és l'enorme capacitat de l'autor de reflectir a través del seu llenguatge la mentalitat del temps i del poeta. És un llibre escrit amb un català esplèndid, que encaixa com un guant amb l'escriptura mateixa que utilitzava Verdaguer i que, en el vessant més personal i íntim, dona prova d'un coneixement profund de la concepció de la fe catòlica, del sacerdoci i de la pràctica religiosa sense els quals no s'explicaria el personatge. Tot hi és descrit amb una precisió enorme, des de la bellesa dels paisatges que Verdaguer va resseguir caminant amb una maleta i un paraigua fins a un món impregnat de religiositat que tots nosaltres hem vist desaparèixer, de manera espectacular, en quatre dies. Dic això perquè sempre he pensat que una de les dificultats de la novel·la històrica rau en la capacitat de saber transmetre no solament les peripècies i els sentiments dels protagonistes sinó de fer-ho amb un llenguatge i una mentalitat que siguin el reflex de l'època real en què van viure: aquesta és la fidelitat de fons que crec que cal exigir dels novel·listes, més enllà de les ucronies o invencions a què tan sovint recorren.
Seria una llàstima que les circumstàncies per les quals passem aquests dies dificultessin l'accés dels lectors a les novetats, bones i com sempre abundants, que esperàvem per Sant Jordi. Entre totes les coses que ens caldrà recuperar, hi haurà sens dubte l'atenció als llibres que mereixen ser llegits, com aquesta obra monumental d'Àlvar Valls que us recomano amb entusiasme.
