La convicció que, sense mà dura, aquí no obeeix ni el Tato, ha fet aflorar l'ADN autoritari de l'ànima col·lectiva espanyola. Per això s'ha acatat sense piular la repressió de llibertats bàsiques com la de caminar sol pel carrer, que no genera cap risc de contagi i que, a Europa, ningú no s'ha atrevit a liquidar. Un cop adquirit aquest fastuós nivell de por i de control poden passar coses tan idiotes com que un policia faci sortir del seient del copilot la persona amb qui dorms cada nit i l'obligui a seure al seient del darrere, o que una família que comparteix amanida, dutxa i sofà no pugui anar tota junta per la vorera per evitar contagis. Ens prenen per imbècils. I la pregunta és: com ens en sortirem, d'aquest desastre?, tenint la gent acollonida a casa? o sent lliures i valents per organitzar-nos i buscar solucions per continuar vivint la vida malgrat el virus?
