Ningú no discuteix que el confinament ha de ser desmuntat progressivament i amb gran prudència. Això és clar. I això permet al Govern espanyol predicar que anirà prenent les decisions a mesura que vagi veient les dades, no abans. Tanmateix, aquesta política ha de ser molt fermament matisada. En primer lloc, les dades són insuficients i poc homogènies. En segon lloc, una cosa és no precipitar-se i una altra és que haguem d'arribar a dijous per saber que, a partir de diumenge, els infants de fins a 14 anys podran sortir a fer un volt. Més enllà, no tenim cap horitzó. En contrast, a França, on l'epidèmia no és gaire diferent i el confinament és molt menys radical, saben que, d'aquí a dues setmanes, les escoles reobriran parcialment. Les escoles, sabent-ho, ja estan preparant i debatent les mesures que prendran per fer-ho amb seguretat. Aquí no sabem res. Impossible posar-se a pensar o a preparar res. I el futur serà això: organitzar-se i prendre mesures per anar tornant a la vida normal convivint durant una bona temporada amb el virus. Caldrà atrevir-se, adaptar-se, lluitar, organitzar-se. Esperar tancats a casa ha aturat el cop, però no soluciona res.
