Quan el lector o lectora llegeixi aquest article, a Espanya estarem a prop, si és que no els haurem superat, dels 25.000 morts per la pandèmia del coronavirus. Vint-i-cinc mil tragèdies familiars, en què després de dies de neguit, sense poder acostar-se a la persona estimada, ha arribat la terrible notícia a la llar i, a sobre, per si no es prou dur viure un traspàs, en aquest no es pot compartir ni compartir el dol. El meu condol a tots ells.
Ningú pot atorgar-se cap mèrit. Sigui quin sigui el resultat final, el virus ens haurà fet un mal irreparable. Al mateix temps que dic això, també dic que ara com ara hi ha equips tècnics i polítics que porten molts i molts dies fent jornades de ves a saber quantes hores i que al final els que surten a parlar no saben ni on la ballen. Només així s'expliquen les paraules del general de la Guàrdia Civil dient que investiguen els missatges contraris al Govern d'Espanya, el que sens dubte és una absurditat i en democràcia, una bestiesa. O, per descomptat, dir que els nens podran anar al súper a comprar però no a passejar. Suposo que entren en aquesta categoria les declaracions de la portaveu de la Generalitat, la consellera Budó, dient que si fóssim independents a Catalunya tindríem molts menys morts. Bé, en aquest cas ningú del govern ha sortit a demanar disculpes ni a rectificar-la, potser sí que n'estan convençuts.
L'argument que va fer servir la portaveu era que si hagués estat pel Govern de la Generalitat el confinament hauria començat quinze dies abans. El dia vint-i-nou de febrer, quinze dies exactes abans del confinament, el Govern de la Generalitat era a Perpinyà amb, segons ells, 100.000 catalans i catalanes, a veure un míting amb l'antic president Puigdemont. Sense cap mena de dubte són declaracions que només poden ser atribuïbles a l'estrès a què està sotmesa la consellera. No sabem si van ser per l'estrès o per la pressió de la crisi, però són inacceptables les declaracions de Joan Canadell, president de la Cambra de Comerç de Barcelona: «Espanya és atur i mort. Catalunya és treball i vida.» Ens escandalitzem amb Vox però a casa també tenim el virus de la intolerància.
Els que sí que estan sotmesos a estrès, i estan treballant moltíssimes hores diàries, són els homes i les dones del món sanitari. Des de l'atenció primària fins als que treballen a la UCI. Si algú té mèrit, són ells i elles. Que ser metge o infermera és una professió vocacional és quelcom que sabíem, però aquestes setmanes ens estan demostrant dia a dia que són bons professionals. Segur que s'equivoquen com tothom, i encara més en aquesta malaltia desconeguda. Segur que avui fan servir tractaments que fa unes setmanes ni imaginaven i segur que tractaments que al principi donaven per bons ara ja no els apliquen. Només puc dir que treballar sota la pressió en què ho fan i veient que la mort els passa pel costat, té molt mèrit.
A Manresa, Althaia, segur que ho han vist negre, però ningú ha quedat desatès. Sempre he dit que aquesta institució marca la diferència com a ciutat, però en aquest terrible episodi ho ha tornat a demostrar. Els manresans, bagencs i de més enllà podem estar orgullosos i agraïts de totes i cadascuna de les persones que formen la institució, estan demostrant, dia a dia, que són grandíssims professionals. Sense cap mena de dubte es mereixen l'agraïment de tots i totes. En el món nou que està apareixent ple de dubtes i incerteses nosaltres, almenys, tenim una seguretat, Althaia. Moltes gràcies.
