I és que diversos sectors fonamentalistes han defensat que aquesta pandèmia és un càstig de Déu. Entre els partidaris d'aquesta teoria ridícula, hi ha l'ultraortodox ministre de Salut d'Israel, Yaakob Litzman, que afirmà que Déu castiga els pecadors amb el coronavirus. Curiosament, uns dies després d'aquesta afirmació, ell i la seva esposa van donar positiu de Covid-19.

Déu, com podria castigar la humanitat? Evidentment un Déu així no és el Déu de Jesús, que és Déu d'amor i de misericòrdia. A més, en la hipòtesi absurda que Déu castigués la humanitat «pecadora» amb aquesta pandèmia, ¿com és que la Covid-19 afecta els més pobres i indefensos, que són els més estimats de Déu?

El papa Francesc, en la seva encíclica «Laudato si», del maig del 2015, assenyalà diversos factors que alteren la salut del planeta. El Papa, que expressava la seva preocupació pel medi ambient, denunciava les «formes de contaminació que afecten diàriament les persones» i «l'exposició als contaminants atmosfèrics», que produeixen «un ampli espectre d'efectes sobre la salut» (núm. 20). I és que l'hostilitat de l'home contra el planeta, amb la seva intervenció agressiva, produeix uns canvis que alteren el cicle natural de la terra.

Aquells que creuen que Déu ens castiga amb aquesta pandèmia (o amb la fam o les guerres) haurien de recordar les paraules atribuïdes a santa Teresa de Jesús: «Déu no té mans, les seves mans són les nostres». I és que som nosaltres els responsables de les guerres, la fam o les pandèmies, ja que som nosaltres (i no Déu) qui provoquem la misèria, els conflictes bèl·lics o els desastres naturals, alterant i agredint el curs natural del terra. I som nosaltres els qui hem de trobar una sortida a aquesta pandèmia, «amb el contagi de l'esperança», com ens demana el Papa, per pal·liar la crisi econòmica que ja tenim a sobre i per evitar la crisi social que es produirà per la pèrdua de llocs de treball.

Com molt encertadament ha dit l'expresident de l'Uruguai José Mujica, en relació amb aquesta pandèmia, «això no és una guerra, això és un desafiament de la biologia per recordar-nos que no som els amos absoluts del món». I per això el senyor Mujica s'adreçava «als milmilionaris, als qui acumulen més i més diners», insensibles al sofriment dels més dèbils de la societat, per dir-los «que deixin de fotre!», perquè «per més diners que tinguin es moriran com qualsevol altra persona».

Un altre savi, l'antropòleg i arqueòleg Eudald Carbonell, recentment deia també: «Això és un avís, l'últim avís. Ens falta consciència d'espècie». I és que «el sistema que ha posat en marxa l'espècie humana no funciona», ja que «no soluciona els problemes que genera».

No és Déu qui castiga els homes. Som nosaltres mateixos que, amb l'avarícia i

la insensibilitat davant el sofriment

del planeta (greument malalt), continuem explotant els germans i maltractant la Terra.