Aquest article no l'acabaran de llegir en calma. Crec que, en qualsevol moment, a mitja lectura els atordirà un soroll, un brogit, una marabunta que arrasa tot el que troba davant. L'article i tots els lectors. Què deu ser? Els nens, deuen ser els nens. Si avui és diumenge vol dir que no és clar, encara, què coi s'ha de fer amb els nens. El Govern fa dies que, en la seva línia guerrera, diu allò que «donde dije niño digo Diego» i torna a començar. Les edats, els horaris, els recorreguts, si sols o acompanyats, si a jugar o només per la vorera. I si amb el pare o la mare o amb tots dos, o si només a comprar al súper. Digues a un nen que només pot sortir per acompanyar-te al súper a comprar lleixiu i et diu que es queda a casa fins Nadal. Que si els petits a l'hora de la migdiada, que si els grans sols o acompanyats. Digues a un adolescent de gamma alta que si vol sortir ha de fer-ho acompanyat de tu i només fins al súper i veuràs que, amb el seu llenguatge, et diu que te'l confitis, el desconfinament fins al Mercadona i que m'estàs sudant, que no em ratllis i que si et penses que em fas LOL és que no t'enteres. El Govern no en té ni puta idea. I això és preocupant? Doncs sí. Perquè és un símptoma. Perquè si demostra amb tota la indolència del món que no sap resoldre aquest tema... de debò esperem que confiem en ells per resoldre la pandèmia? Ni sentit comú ni estratègia. Ni en tenen ni saben què és cadascuna de les dues coses. Ni capacitat de comunicar ni saber què coi han de dir. Necessitem la informació tècnica necessària (imprescindible) perquè des de casa estant puguem estar, mínimament, tranquils. No la tenim. Aquests tipus no són de fiar. I on tenen els seus assessors -que teòricament en deuen tenir i teòricament deuen ser experts?- me'ls imagino tancats en un quarto. No els deuen deixar sortir ni piular. O només de 10.00 a 12.00. Com els nens. I no els deuen fer ni cas. El Govern ens tracta com nens, com immadurs i com persones sense criteri. Quan la realitat és que tots -bé, quasi tots, perquè sempre hi ha algun FDP suelto, també amb uniforme- ens hem tancat escrupolosament des del primer dia. Conscients, solidaris. També obedients. I mentre nosaltres fèiem el que se'ns ha dit de fer: si vols ajudar, queda't a casa. Ells, que es mouen, ens demostren cada dia que no saben on van ni què fer amb els tests, amb les mascaretes, amb els EPI, amb els territoris, amb els morts,, amb els avis... Fan por. Jo crec que els nens, ara mateix, estan a punt de fer el que els pertoca com a nens: posar-se d'acord, tocar el timbre, la sirena, de l'hora del pati i sortir, tots, tots tots... en tromba a jugar al carrer, que és el pati. Tots alhora baixant per les escales dels pisos confinats. S'ho imaginen, oi? Ho faríem nosaltres també si fóssim nens. Però no, no ho faran, i saben per què? No pas perquè atenguin i entenguin les ordres caòtiques del govern del Titanic, sinó perquè fan cas dels seus pares i mares. Que són com jo i com tu, lector. Persones humanes amb sentit comú. Tot i que, ho reconec, m'encantaria veure sortir els nens en tromba....