E l Misteri de la Llum és una peça teatral litúrgica a semblança medieval, que desenvolupa una relació entre uns personatges simbòlics que encarnen el concepte de la Santíssima Trinitat i els sentiments humans de la ciutat de Manresa.

Per tancar la Fira d'Aixada, durant uns anys, es representava el fet misteriós amb un caire vistós; però calia explicar-ho de forma més significativa.

De la mà d'Antoni Fornells Canal (guionista i director artístic) va néixer El Misteri de la Llum, distribuït en tres actes: 1r: La desventura de la molt noble i lleial ciutat de Manresa; 2n: El Misteri de la Trinitat; i 3r: Ser, voler i poder, que es representà per primera vegada el dia 20 de febrer del 2011, vigília de l'arribada d'aquella Llum de Montserrat de l'any 1345 (i es va repetir els dos dies de la Fira de l'Aixada). Segueix una processó d'espelmes fins al Monument de la Llum i l'Aigua, on es representa el Pacte de la Concòrdia entre l'abat de Besalú i el jurista manresà Ramon Saera.

La música dels Goigs de la Llum esdevé l'element bàsic i el fil conductor per crear l'ambient de cada acte, amb els arranjaments espectaculars per a corda i cor de Manel Camp Oliveras i Jordi Badia. El tenor relata els fets amb l'acompanyament d'una orquestra de corda i les veus de la Coral Eswèrtia i l'Orfeó Manresà, sota la direcció de Daniel Vallejo -en els últims anys. La cançó Mon orgull em porta complaença (música de M. Camp i J. Badia, i lletra d'A. Fornells), cantada per una contralt, li dona el to d'esperança.

Completen el relat la Dansa de la Mort (coreografia de Núria Hontecillas i coordinació de Laura Bataller), ballada pels tres estaments de la ciutat: poble, artesans i nobles que la Mort s'emporta, acompanyada de torxes, dels Ministrers i Jueus de l'Aixada, i dels Tabalers de Xàldiga, que, fent un so inquietant i precís amb una exacta execució, visualitzen el dolor i la mort.

Representant el rei Pere III, els Geganters de Manresa fan ballar l'àliga de Manresa, un vals de Carles Cases, amb coreografia d'Antoni Navarro.

La comitiva d'entrada a l'església de la Mare de Déu del Carme -temple de la Llum- està formada pels estendards de les entitats manresanes i les torxes, els representants del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i del Club Atlètic Manresa, que porten la Llum i l'Aigua. Hi participen el bisbe Galceran Sacosta, el rei Pere III amb la seva esposa, Maria de Navarra, el prohom manresà Ramon d'Iglesias, Jaume Desfar, jurista manresà i conseller del rei, i tres personatges que representen la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

El punt culminant de la representació es produeix amb l'Arribada de la Llum, quan el Grup de Tirallongues fan un pilar de 4 pujant per dins de la pinya; i el cor, de manera potent, canta: «Aquella llum resplendent tan gentil tan clara i pura, la Trinitat ens figura misteri tan excel·lent, i acaba amb un «Glòria in Excelsis Deo». La llum queda materialitzada a l'absis del temple amb forma triangular i de color blau.

Tot dona el punt perfecte de misteri i simbolisme: color del vestuari, els vistosos estendards, les torxes, la il·luminació, la música i el cant; i tot m'emociona, malgrat la quantitat de representacions que he assistit.

Felicito tots els participants -actuants i tècnics- que en el transcurs de les deu edicions han fet i fan possible que aquest Misteri de la Llum, que va venir de Montserrat, segueixi viu en els cors dels manresans.