La quarantena sanitària dels que han tingut contacte amb infectats de coronavirus és d'uns catorze dies i, per tant, realment és una catorzena. Es manté la denominació però ha perdut el seu valor numeral. Altra cosa és el temps que han de passar els que han emmalaltit fins a fer net. L'única quarantena real i etimològica que ha calgut passar és la social que tots (tots?) hem fet a casa. Només es pot trencar legalment amb les excepcions de la bateria de reials decrets que els governants van publicant sense gaire ordre. Altra cosa són els que ho fan veure mentre s'escapen furtivament però ho demanen altres no fer-ho amb tota mena de missatges somrients o acusatoris.

Per a tots els obedients, ara és el moment de reentrar pas a pas en la societat compartida. Malgrat l'entorn pandèmic, estem en disposició d'experimentar sensacions quasi noves, com la primera vegada. El primer passeig amb nens o el retorn a trotar a l'aire lliure el proper cap setmana. Els temptats de debutar en la pràctica esportiva mostraran una barreja de les seves panxes, les de creixement sostingut en els darrers anys amb les novelles aparegudes aquests dies. Però tot és i serà com nou. El retorn per dinar a un restaurant, el tallat del cabell que no pot esperar, el retrobament amb amics o l'entrada a una botiga. El bany dur de realitat serà quan calgui emmascarar-se per fer tot això, mantenint la distància i prevenint amb tota mena de gestos les abraçades a qui gosi proposar-les o s'oblidin del risc de contagi. Per abraçar-se es necessitarà, a part de les ganes, una prescripció mèdica en forma de passaport d'immunitat. De fet, viurem en una societat on les encaixades entre dos cossos humans estaran prohibides fins a nova ordre. Escriure-ho d'aquesta manera em fa evocar el llenguatge de buròcrata de tercera del ministre Illa, home usuari de lletres i mots menuts si observem el seu fraseig, la seva cadència en la dicció i els adjectius escollits. Seria allò de «por la presente, a partir de ahora y hasta nueva orden, quedan prohibidos los abrazos bajo pena de multa de entre 600 i 10.000 euros. Los infractores seran puestos a disposición de la autoridad policial.» Si un filòsof com ell posat a cap polític de la sanitat hispana alarmada s'expressa d'aquesta manera, no ens ha de sorprendre el que s'ha arribat a dir des de les goles dels uniformats que apareixien a les nostres pantalles contínuament.

També ha debutat el director general d'Althaia de Manresa en l'atenció a una trucada del rei d'Espanya i la seva consort. L'home que en la seva funció de cap d'estat es troba immers en una operació de relacions públiques de baixa qualitat i alt cost. Apareix amb uniforme de camuflatge enmig d'una emergència de salut. S'entén que no es pot disfressar de metge perquè no ho és i si ho fes el prendrien pel Zelig de Woody Allen, però no arribo a comprendre les raons per les quals es mostra amb atributs de militar a punt d'entrar en combat. Les dues coses, el seu vestit i aquestes trucades, no aporten res de millora a la comunitat. Desconec el contingut de la conversa entre els dos homes i la dona d'un d'ells, però em puc imaginar que tot seria cortesia cortesana i llenguatge buit de contingut. És una llàstima que no el contactés via videoxat, tan popular aquests dies, perquè el màxim responsable de la nostra sanitat més propera hagués pogut admirar el celebèr-rim quadre El jardí de les delícies d'en Bosco. Felip VI el posa de fons de pantalla de la seva televisió plana. Desconec la relació de l'obra mestra i la decoració a la Zarzuela però coincideixen que l'observació dels detalls de l'obra de l'holandès és tan incomprensible i inquietant com un monarca al segle XXI.