En el primer ple de la Diputació Provincial de Barcelona, l'any 1979, després de la seva constitució, es va aprovar la seva dissolució. Avui encara existeix, i si parlem amb alcaldes, regidors i la gent que és als ajuntaments ens diran que sort n'hi ha.

El rebuig a la província durant la transició ve donat per dos fets. El primer, perquè durant la república s'aprovà una nova divisió territorial a Catalunya, en vàrem dir vegueries, que no es va aplicar mai. Com a curiositat la capçalera del diari que teniu a les mans fa referència a aquella divisió, Manresa era la capital de la Setena Regió. I el segon, perquè la província va néixer en el Decret de Nova Planta que promulgà Felip V. Per cert, el primer intent seriós de crear una administració pública a Espanya com a tal.

Aquests dies l'independentisme a Catalunya està presentant batalla per tal que el desconfinament es faci per «regions sanitàries» en lloc de províncies. Políticament és rellevant el terme «regió sanitària» i no vegueries. El motiu no és altre que el fet que el mapa de la conselleria de Sanitat no correspon al de les vegueries, com no ho fa el d'emergències, el d'educació, i així anar fent en cadascuna de les conselleries del Govern. Com a curiositat, Vacarisses i Rellinars pertanyen a la regió sanitària centre.

Anem al que de veritat interessa i no al fals debat per amagar la veritat. Abans de poder començar el desconfinament s'han de complir algunes condicions prèvies bàsicament amb infraestructures sanitàries. Estem segurs que la regió sanitària centre les compleix? O en cas d'un rebrot ho tornarem a sacrificar gairebé tot per la Covid?

Atesa l'experiència, de veritat volem que Althaia hagi d'assumir gairebé tota l'hospitalització greu en una àrea de gairebé 250.000 persones, en exclusiva? En assistència primària tenim contractat tot el personal per poder fer la detecció i cribratge? O haurem de mantenir la meitat dels CAP tancats per poder doblar els equips d'atenció als pacients? Tenim el personal contractat per tal de poder fer la traçabilitat de la malaltia?

Finalment, tenim els protocols i els mitjans de com actuar a les residències per a la gent gran?

Diria que si féssim una revisió sincera de la situació avui no complim, i difícilment ho farem properament, per tal que els nostres professionals puguin fer front a un rebrot, sense tornar a desmuntar tot el sistema i posar-los a ells en situació extrema. Tinc la sensació, i crec que no m'equivoco, que si nosaltres no complim, el conjunt del país tampoc.

Per a mi el debat de les províncies o les àrees sanitàries és bastant estúpid, i com a manresà tinc clar que prefereixo que els malats d'Igualada, que políticament sempre ens han menyspreat, vagin a Barcelona i no ens sobresaturin Althaia. Però abans de res, el més urgent és dotar de mitjans els professionals, la resta em sona a fanfàrria.

Una altra derivada del des-confinament que no té a veure amb la salut, però sí que hi influeix definitivament, és la mobilitat. Si els de l'àrea centre i l'àrea de Barcelona anem a ritmes diferents, què en fem d'aquell deu per cent de persones que treballen allà. No podran entrar-hi a treballar com va passar a la Conca d'Òdena? Qui els paga? Sembla una pregunta menor, però a hores d'ara als treballadors de fora de la Conca d'Òdena que pel confinament no anaven a treballar-hi, ningú els ha resolt la seva situació.

Per acabar, una petita llicència, si fem el desconfinament per regions sanitàries, què faran el restauradors del petits pobles sense els pixapins?