Ahir, el moviment obrer reivindicava els seus drets arreu del món, un dia en què de manera tradicional les manifestacions al carrer eren, fins a la crisi de la Covid que ho ha impedit aquesta vegada, una de les accions centrals.
A casa nostra, els sindicats s'han adaptat i han realitzat manifestacions virtuals i no han deixat de reivindicar el que s'ha mostrat més evident que mai: que qui suporta l'economia i la vida no són les borses, ni els fons voltors, sinó les persones treballadores, aquelles que han mantingut el país dempeus durant aquesta crisi, malgrat la precarietat i la manca de recursos, donant el millor de si mateixes i entregant-se en cos i ànima a cuidar el que és col·lectiu.
Un primer de maig especial que ens ha fet recordar tot allò què és essencial: professionals sanitàries, caixeres, cuidadores, transportistes, mestres, agricultores, treballadores de la indústria, netejadores, treballadores de la cultura...
També la pandèmia ha fet evident la crisi de les cures que afecta des de fa temps la societat. En especial ha tingut una tràgica incidència als serveis residencials per a gent gran, i al Bages no ens n'hem escapat. La crisi del 2008 va posar les bases per a les retallades en drets laborals i els salaris, especialment dels sectors que ara hem comprovat que són essencials, també retallant la despesa via expulsió del mercat de treball de treballadores en residències i hospitals.
La nostra gent gran és justament la que més va lluitar perquè tinguéssim els drets de què avui gaudim i ahir vam reivindicar; per tant, com a societat ens devem i els devem recuperar la dignitat i posar al centre l'atenció i les cures. Això vol dir dues coses: que fer-nos grans no pot significar perdre la capacitat de decidir sobre la nostra vida, i que treballar en el sector de l'atenció a les persones ha de tenir més valor i més personal d'atenció del que fins ara li hem donat.
En aquests moments tots els esforços se centren a donar solució a l'emergència i reduir al màxim el dany que s'està produint. Però està clar que la pandèmia és el detonant i no la causa de la crisi, i per això hem de posar l'èmfasi i la lluita per canviar tot el que calgui perquè mai més passi el que ha passat; per garantir una vida i un envelliment digne en totes les etapes i per cuidar les que cuiden.
Així, doncs, el futur ha de passar per sortir-nos-en d'una altra manera. Cuidant i valorant allò que és essencial: els drets laborals per a un treball digne, salaris dignes, ingrés mínim vital i distribució de la riquesa per poder gaudir de serveis i equipaments dignes a totes les etapes de la vida. Començant pels que necessiten les nostres persones grans.
