Avui dia Internet ens presenta la possibilitat de ser seguidors de qui vulguem. Això no implica res més que anar tenint notícia de les seves activitats, però no ens compromet a res. Ni cal que ens en plantegem la veracitat, perquè ja sabem que no tot és cert. Tantes mentides!
Jesús ens diu «seguiu-me i us portaré a bon port». No estem parlant del mateix, perquè ara es tracta d'un seguiment amb confiança. Reconeixem la seva veu, i Ell ens coneix a nosaltres, la seva crida és personal, ja no tenim possibilitat d'amagar-nos darrere de cap icona i ja està, com ho podem fer a Facebook.
Amb la metàfora del pastor i les ovelles, Jesús ens ensenya que la crida implica que qui la sent, surt de la cleda on se sent segur, ben confiat sense por, perquè reconeix la veu del pastor que la cuidarà i no deixarà que li passi res dolent.
Doncs a nosaltres la crida de Jesús ens demana de sortir del nostre espai de confort, de la nostra petita vida de cada dia, a cegues, sense cap por; de mirar i entendre d'una nova manera aquest món nostre tan malejat. Déu és qui sosté aquesta vida nostra en els moments difícils, ens sentim estimats i cuidats, no estem mai sols.
El tema està en com sentim la veu de Jesús; a vegades la paraula dels pastors de la nostra Església no reflecteix prou la llibertat amb què Jesús ens demana de seguir-lo, marcant-nos pautes en lloc d'obrir-nos camins.
Potser necessitem molt espai de silenci i d'entrar en el nostre interior, per descobrir què hem de fer i no perdre la perspectiva i poder entendre els signes del nostre temps. Deixem parlar el nostre cor ja que confiem en aquell que va davant nostre.
