Abans que arribés la Covid-19, les prediccions turístiques ja parlaven del fet que l'any 2020 seria un any de menys creixement per a l'economia en general i per al turisme en particular, tant pel que fa al turisme emissor com al receptiu. Però no ens imaginàvem en cap cas l'escenari actual. De mica en mica, i amb les notícies que ens arribaven des de Wuhan, minvaven els viatges a la Xina, fins a quedar a zero. Després va venir Itàlia. Parlàvem amb altres professionals del sector al febrer i encara vèiem viables els viatges a Roma per al mes d'abril. Encara més, la primera setmana de març crèiem que tot això no tindria grans conseqüències. I ara regna la incertesa.

No sabem res, i per més prediccions que fem seguiran sent prediccions, i això, mentalment, és duríssim. Tampoc podem preveure amb claredat quin serà l'impacte de la Covid-19 sobre el sector. Ara només intuïm que serà d'una magnitud ter-rible, en un sector que suposa aproximadament el 12% del PIB de Catalunya, gairebé 700.000 places d'allotjament, i en el qual el 2019 treballava el 13,5% de la població ocupada.

Avui, diem molt que el turisme canviarà, ho llegim en un munt d'articles; però no sabem si seran canvis estructurals o conjunturals. Personalment, crec que a curt termini el turisme es reestructurarà: clients que feien un tipus de turisme, conjunturalment en faran d'un altre tipus. Hi ha turistes, per exemple, que cada any fan un viatge llarg a altres continents; aquest any això no serà possible i hauran de canviar l'estil de les seves vacances.

A curt termini, no vindrà ningú de fora ni marxarà ningú. En conseqüència, l'únic turista que ens quedarà és el local/ nacional. La majoria de gent haurà de fer ús d'un tipus de turisme que desconeixia o al qual no recorria, però que ja existia: el turisme de proximitat. Un turisme en el qual les administracions públiques i moltes empreses privades treballem des de fa temps. Ara és, sense dubte, el moment d'apostar-hi sense embuts i d'incrementar els esforços per aconseguir destinacions atractives, polifacètiques i sostenibles. I aquests esforços hauran de ser, necessàriament, continuats en el temps si volem que aquestes destinacions fidelitzin part dels turistes que ara hi arribaran de manera conjuntural.

I a llarg termini, canviarà la tendència de la demanda? No puc contestar aquesta pregunta, és massa aviat per saber-ho. La meva sensació és que no, tot i que hi haurà petites reestructuracions. En tot cas, ningú té la resposta a aquesta pregunta. El temps ens ho dirà.