Com un bolet enmig de l'erm informatiu en què vivim a causa de la pandèmia, aquesta setmana ha aparegut la confirmació de la sentència del cas Palau per part del Tribunal Suprem: la presó dels gestors de l'estafa (Millet i Montull) i el càstig dels col·laboradors necessaris. Entre aquests, el tresorer de CDC en aquelles èpoques, i la condemna a Convergència per haver-se embutxacat 6,6 milions d'euros en comissions per la concessió d'obres públiques. Tornar-los només serà un maldecap afegit al gran problema, al problemàs que empresona els hereus d'aquell partit que fou pal de paller i que, juntament amb l'escàndol de la família Pujol, ha arrossegat la política catalana a una situació d'embull pervers, insostenible, malèfic com el virus famós que tothom aprofita per treure'n rendiment electoral. Els efectes són més que evidents i la situació d'emergència sanitària contribueix a agreujar-ne els símptomes que amenacen de dur el país a l'UCI. Qui sap si un exercici d'obligat confinament ajudaria els líders polítics a trobar la vacuna que fes creïbles els seus afanys republicans, o que els decidís a plantar-se ferms davant el Govern espanyol per defensar les competències d'autogovern. Què els impedeix aplicar els plans elaborats per fer un desconfinament ben fet?

Tenir credibilitat davant els altres, la teva gent, els teus amics, els teus clients, els teu pacients, els teus col·legues, els teus votants, deu ser un dels valors més importants a l'hora de mesurar la confiança, el respecte, el suport que mereixes i reps pel teu comportament, la teva actitud, la teva gestió. Ser creïble compta molt avui, perquè l'exigència de transparència ja forma part de la nostra societat com un dret ineludible. Perdó, un dret i un deure. Per això la ciutadania valora com valora la gestió política de la pandèmia, i honora com honora els professionals que ajuden a superar-la.

La setmana que deixem enrere també ha posat damunt la taula, una setmana més, la credibilitat del govern Sánchez-Iglesias. Allò de la territorialització provincial del desconfinament passarà a la història dels despropòsits protagonitzats per les esquerres progressistes espanyoles d'abans i durant la transició espanyola. Les correccions introduïdes a contracor han augmentat el convenciment que l'autoritat és incompetent, i que ja no pot dissimular més el veritable objectiu de la recentralització. A la seva manera de fer s'hi han afegit els fal·laços, o... (valga'm déu dir què son!) que neguen la realitat: «No sé de què parlem quan Torra demana recuperar les competències», ha dit tan fresca la delegada Cunillera, amb la mateixa fatxenderia que Iceta va dir que Catalunya no havia perdut competències amb l'estat d'alarma. Una mostra més de com es guanya o es perd credibilitat.

A aquest Govern no li calien cent dies de coll per demostrar res, perquè va néixer escanyat per la urgència de manar com fos, i ha demostrat que només volia manar com fos. El sistema va a la desesperada per salvar el xiringuito i no s'està de res. Canviarà d'aliats, s'oblidarà de promeses electorals, renegarà de la taula de diàleg amb Catalunya i perllongarà l'estat d'alarma fins que la realitat acabi engolint-lo? Ja veurem si sura la democràcia.