La tasca d'un professional de la comunicació és convertir missatges complexos en píndoles entenedores i coherents. Això s'aconsegueix aplicant el sentit comú i les normes bàsiques de la comunicació -ordenar de major a menor importància, respondre les preguntes crucials i anar afegint complexitat a mesura que s'han digerit els continguts anteriors- a qualsevol situació. Dit d'una altra forma: fa el contrari que els redactors dels incomprensibles manuals d'instruccions que acompanyen molts dels productes que requereixen un muntatge. Que els governs no deixin clar el nombre de fases del desconfinament o que aportin dades bàsiques de seguiment de la pandèmia quan la gent ja està dormint són errors d'arrel. Però per solucionar qualsevol error el primer pas és admetre que s'està equivocat i això és tan essencial per a l'exercici del poder com difícil de dur a terme quan s'és el posseïdor de la vara de mesurar què és incorrecte o no. D'aquí ve el sistema d'equilibri de poders del qual es dota qualsevol societat basada en un sistema que tendeixi a ser democràtic. A mesura que es perd de vista la necessitat d'aquest equilibri creix, òbviament, el desequilibri.
